dimecres, 11 de desembre de 2013

Coques de torró

De vegades, un error o una equivocació no és més que una oportunitat de trobar nous camins de superació.


Jo i Jaume intentàrem fer torró, però feia tant de temps que no ens posàvem al dia, que de tant de xarrar, no seguírem gens bé les receptes que teníem! És per això que, tot i que ens quedà una pasta de torró ben deliciosa, la textura, gomosa a causa de lexcés de mel no reduïda, no ens va permetre de fer pastilles de torró.

A casa, tot caviŀlant, cercava alguna solució per a aquesta pasta deliciosa però, malauradament, massa humida. La solució, estendre-la damunt neules per a fer les típiques coques de torró.


Ara reposen totes amuntegades amb un pes damunt perquè es facen compactes i siguen el més estirades possible.

No tireu el menjar!


COMPARTEIX-HO:

4 comentaris

Marta CuinaDiari ha dit...

M'ha deixat encuriosida esta recepta teua de hui. Este any em vaig decidir a fer torró de xixona i crec que m'ha passat com a tu. La primera vegada semblava xiclet de Xixona i vaig pensar que havia deixat massa tems el sucre i la mel reduïnt. Com sóc cul de mal asiento, vaig tornar a fer-la deixant l'almivar menys temps pero em va eixir súper líquida la massa tot i posar-li la clar a punt de neu. Saps que el dic? que em quede amb el torró a la pedra...si descobreixes com es fari un torró de Xixona com cal, ja m'ho diràs!! Marta

Xavier ha dit...

Marta, aquest que fiu jo era com un xiclet, tal com dius. Crec que el problema és que s'havia de deixar reduir encara més la mel. Jo crec que va ser l'error que cometí, però estic d'acord amb tu que el millor és el torró a la pedra i crec que serà el que faré a partir d'ara.

Gràcies del comentari!

starbase ha dit...

Doncs ja tens raó que cal no llençar el menjar i que dels errors sovint surten camins nous profitosos. Molt bon 2014!! :)

Irmina Díaz-Frois Martín ha dit...

Se ve un turrón estupendo pese al fallo, aunque yo no se lo vea.
Un saludo.

© Rossejat | Tots els drets reservats.