divendres, 19 de juliol de 2013

Ensalada amb pimentons torrats

Una ensalada d’estiu amb pimentons i creïlles fetes al caliu. Amb un ou dur. I amb el colofó dunes anxoves de l’Escala rebones.



Sense cap misteri més. Potser per això, Vicent Andrés Estellés escrigué un poema gairebé orgàsmic dedicat als pimentons torrats. Llegiu-lo ací:

     Res no m’agrada tant
     com enramar-me d’oli cru
     el pimentó torrat, tallat en tires.
     Cante llavors, distret, raone amb l’oli cru, 
     amb els productes de la terra.
     M’agrada molt el pimentó torrat,
     mes no massa torrat, que el desgracia,
     sinó amb aquella carn mollar que té
     en llevar-li la crosta socarrada.
     L’expose dins el plat en tongades incitants,
     l’enrame d’oli cru amb un pessic de sal
     i suque molt de pa,
     com fan els pobres,
     en l’oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
     després, en un pessic
     del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
     agafe un tros de pimentó, l’enlaire àvidament,
     eucarísticament,
     me’l mire en l’aire.
     de vegades arribe a l’èxtasi, a l’orgasme.
     Cloc els ulls i me’l fot.

     Horacianes, Vicent Andrés Estellés


COMPARTEIX-HO:

1 comentari

Gemma Vilabrú ha dit...

Hola, Xavier, quan de temps sense passar per aquí! Una amanida ben bona!!! Gràcies!!!

© Rossejat | Tots els drets reservats.