dimecres, 18 de juliol de 2012

Enjorn #1

Fa temps que m’he afeccionat pels esmorzars saludables. Cada matí, ben enjornet, intente agafar força per començar el dia el millor possible. I tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres.


Una mescla de brull i mel amb cireres i albercocs (d’una raça menuda mallorquina) amb una torrada de pa amb fruita seca (cireres, nabius i panses). 

El somriure se’t posa automàticament a la cara.

Bon jorn!

En la nostra llengua hi ha diverses maneres d’anomenar el primer àpat del dia. Podríem dir que la més antiga seria amb el mot almorzar que erròniament es considera un castellanisme. Al Diccionari català-valencià-balear podeu trobar personatges de la literatura medieval que escriuen aquesta paraula:

Ramon Llull
Aloma donà a son fill Blanquerna... a almorsar carn rostida...
Quant Evast son pare ho sabé reprès en gran manera a Aloma e dix-li que als infants no deu hom donar a almorzar dematí sino pa tan solament.

Pere el Cerimoniós
Totes les gents de nostres hosts almorzaren un poch.

Sant Vicent Ferrer
E perquè no almorzariem per lo matí, e beuriem hun poch?

Jaume Roig
Havent menjat | e almorçat | ya dematí.

També existeix una variant del mot almorzar, que és esmorzar. Actualment l’estàndard escrit usa sovint aquesta variant.

A Mallorca i a Menorca, però, hom usa modernament el mot berenar per a referir-se a aquest àpat del matí. La veritat és que no sé a partir de quin moment a aquests indrets es començà a utilitzar el verb berenar per a l’àpat matinal, nom que coincideix amb l’àpat de la vesprada.

Després hi ha el cas del verb desdejunar-se (sovint usat als parlars valencians) i el seu substantiu, desdejuni. M’agradaria aclarir que tradicionalment aquest verb —que no el substantiu— s’ha fet servir en la nostra llengua per a especificar que hom ja havia trencat el dejú menjussant o bevent qualsevol coseta (un got de llet, de cafè, dues galetones...), però que el primer àpat important del dia era l’almorzar o esmorzar. Per tant, el mot desdejuni, és un mot culte que usat més del compte resulta un calc del castellà innecessari.

                        —Ai, que matí que t’has alçat, hui!
                        —Sí, estic defallida, encara no m’he desdejunat!

Si coneixeu més denominacions nostrades per a expressar el primer àpat del jorn, m’hi podeu deixar un comentari! ;)


COMPARTEIX-HO:

1 comentari

Acabatdefer ha dit...

Només veient la foto ja se'm posa el somriure a la cara. M'imagino menjant-me'l i em penso que ploraria, que bo amb el recuit i la mel!!!

© Rossejat | Tots els drets reservats.