dijous, 22 de desembre de 2011

Fogassa de la Provença

Aquest pa tan atractiu visualment i tan mengívol és una especialitat occitana, concretament provençal. Sovint veureu que molts llibres l’anomenen fougasse (francesitzant el seu nom), però el nom original occità coincideix amb la nostra paraula fogassa (i es pronuncia ‘fugasso’).




És un pa molt llépol, perquè té una crosta cruixent, una pasta mesclada amb gustós oli d’oliva i, si us atreviu, amb alguna espècie com ara l’orenga, el romaní, etc. Nosaltres, la meua amiga Vanessa i jo, optàrem per una opció de pa sense gaire gusts aliens (el volíem combinar amb una anchoiada i amb uns formatges occitans: bric, rocafort i Chaumes) i trobàrem que la versió simple ja teniu prou protagonisme.

L’únic afegitó que gosàrem fer fou vernissar la superfície amb una mica d’oli d’oliva que havia macerat un parell d’alls durant unes hores amb una mica d’orenga (poca cosa).

Triàrem una fermentació llarga amb molt poca cosa de llevat. Uns sis grams per kilogram de farina. El férem un migdia, el deixàrem a la nevera, el traguérem l’endemà, el fenyérem, reposà una horeta i el coguérem.

I vet-ne ací els resultats.

Ingredients:

— Un kg de farina de força (us n’ixen dues)
— 6 g de llevat de forner (podeu posar-ne més si voleu fer una fermentació més ràpida)
— Una cullerada de sucre
— 100 g de sèmola de forment dur
— Mig gotet d’oli d’oliva verge extra
— L’aigua que es bega (la pasta ha de ser més eixuta que un pa blanc normal)



Elaboració:
Poseu la farina, la sèmola, la sal, el sucre i el llevat ben desfetet dins un bol. A poc a poc, afegiu-hi aigua i aneu-ho pastant. Afegiu-hi l’oli també. Feu reposos de cinc minuts perquè la mescla es paste sola. Repreneu de nou la pastada fins que veureu que queda fineta i l’aigua i l’oli s’hauran barrejat totalment.

Deixau-la tovar fins que doblarà el volum. Llavors, esteneu la pasta amb un corró enfarinat sense fer-hi gaire pressió perquè no es desgasifique massa. Fenyeu-la un poquet. Feu uns talls pregons com fan en aquest vídeo

Deixeu reposar la pasta devers una horeta més, pinteu-la amb una mica d’oli i enforneu-la al forn preescalfat al màxim (250 ºC) i als cinc o deu minuts baixeu-lo a 180 ºC.

Deixeu-la refredar damunt una reixeta.



Bon profit i bon Nadal a tothom!


COMPARTEIX-HO:

6 comentaris

El Pa dels Ferrer ha dit...

Molt bona la pinta de la fogassa i molt bona la informació sobre el seu orígen.
Felicitats.

Salutacions

Cristina ha dit...

Té un aspecte d' allò més deliciós. Al març he d´anar a la Provença i tornaré sense provar-lo

Teresa ha dit...

L'aspecte molt temptador! d'anar pessigant i acabar-lo en un plis plas!!! bon any!

Lo forner de Ponent ha dit...

Hola Xavier, torno a estar en actiu! quina delícia aquesta fogassa! records!

Roger

Cuina Cinc ha dit...

Quina passada!!
molt bé explicat m'he fixat en el poc llevat, bravo:))

LaMirandolina ha dit...

Ostres! Aquestes fogasses sí que tenen bona pinta! El meu primer intent podríem etiquetar-lo d'una mica més surrealista! Sembla més aviat un d'aquells rellotges que pintava en Dalí (http://pimpampa.blogspot.com/)

Enhorabona!

© Rossejat | Tots els drets reservats.