dilluns, 5 de setembre de 2011

Albergínies amb llet

Albergínies escalivades, parmigiana di melanzane, pasta d’albergínies, albergínies a la graella... Hi ha milanta maneres de cuinar una de les verdures esteŀlars de l’estiu. Tot i que, pel meu gust, aquesta recepta que hui us presente supera, i de bon tros, les esmentades.


Es tracta d’una recepta mallorquina mig oblidada, que es fa a les cases de manera molt puntual. El gust i la textura del plat són d’allò més bons.

Arribí a conèixer la recepta, després d’advertir-ne una de semblant en un restaurant de Palma, gràcies a una companya de feina l’àvia de la qual la feia habitualment a sa casa. Moltes gràcies, Aina!


Ingredients:

— Una albergínia mitjana per persona
— Dues tomates madures
— Una ceba
— Una mica de moraduix o d’orenga
— Un got de llet
— Una grapada de farina
— Un grill d’all
— Un grapat de galeta ratllada
— Oli i sal


Elaboració:

Peleu les albergínies, feu-les a trossets i poseu-les amb una mica de sal dedins un escorredor. Enfarineu-les lleugerament i daurau-les per totes les cares amb una micona d’oli (no cal que les deixeu totalment cuites).

Per una altra part, feu un sofregit de tomata i ceba (amb una mica de moraduix). En tenir-la feta, aboqueu-hi la llet. Segons el vostre gust, podeu triturar el sofregit i deixar-lo talment.

Coŀloqueu els bocins d’albergínies en un recipient apte per a anar al forn. Per damunt aboqueu-hi el sofregit de tomata i llet. Enforneu-ho.

Mentrestant, prepareu un allioli (jo l’he fet sense ou, però podeu també posar-li’n). Quan s’haurà consumit la meitat de la salsa de tomata i llet, poseu-hi l’allioli i galeta ratllada per damunt i acabeu de coure-ho al forn.

Tot i que totes soles són ben bones (jo m’ho estime més, així), tradicionalment s’acompanyen dun filet de llom gruixadet.

Si teniu un bon pa i un bon vi a taula, tindreu un dinar excels!


COMPARTEIX-HO:

16 comentaris

anirac ha dit...

bufa! que bones! les haig de tastar!

Cristina ha dit...

Déu n´hi do!! I tant que s´han de provar. Aquest gratinat amb llet li deu donar una consistència cruixent, no?

Què tremolin els grecs!

Irma ha dit...

Ostres, aquest gratinat es veu fantàstic. Fa venir molta gana!

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Doncs si són les millors que has provat, no trigarem a fer-les!
Petons
Sandra

Judith ha dit...

doncs una més per tastar!! perquè m'encanten les albergínes!!! benvingut guapo! ;)

Cocinando con Manu CatMan ha dit...

gracies!!!! quines fotarras tu!!!! tenc ganes de coneixer-te!!!
petons

Sílvia A. ha dit...

Quina passada! aquestes cauen segur, llàstima que a l'hort ja no en tinc, però en compraré!

Visc a la Cuina ha dit...

Ara és temps d'albergínies a l'hort de l'avi o sigui que a provar aquesta recepta!

mercè ha dit...

A mi fes-me-les així, soles... no necessiten res més. Quina recepta tan senzilla i bona Xavier!Prenc nota. Una abraçada maco!

Gemma ha dit...

No havia vist mai una recepta així, amb llet en el sofregit... Ha de quedar melós i molt sucós!
I el puntet gratinat de sobre ha de donar un contrast cruixent sensacional. Boníssim!

starbase ha dit...

Al.lucinant. Jo com la Gemma tampoc n'havia vist mai una recepta que posés llet al sofregit. Tinc ganes de provar-ho.

Salut!!

Massitet ha dit...

Marededeusenyor! Menjar-se aixó deu ser un goig dels grossos!! Oh!!
I m'apunto al club de sorpresos pel sofregit amb llet! Per cert, que trobo que pot ser una variant interessant per posar a sobre d'una pasta bollida, no? ummmmm...

Salut!

LaMirandolina ha dit...

Promet, promet, promet!

surfzone ha dit...

El fanàtic de l'albergínia promet que no passarà ni una setmana fins que cuini aquesta recepta :-)

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Xavier; gratinades amb llet... que bones, les albergínies m'agraden molt i la llet igual, per tant per a mi un plat molt apreciat.
Que vagi de gust Xavier¡¡

Mercè ha dit...

Xavier, prenc bona nota perquè les albergínies m'encanten!! I si tu dius que aquesta recepta tan senzilla les supera totes és que val la pena.
Petons!

© Rossejat | Tots els drets reservats.