dilluns, 11 de juliol de 2011

Pa amb cardamom

Amb un gust i una olor delicats, aquest pa heŀlè fou una sorpresa per a mi. Ja havia fet diverses provatures culinàries amb el cardamom, però no m’acabava de fer el pes el gust d’aquesta espècia. En aquest pa (anomenat ψωμί με κάρδαμο en grec), mesclat amb l’aroma de la canella produeix un pa intens i de ressons orientals. Us el recomane sens cap dubte.



Ingredients:

— 1,5 kg farina integral
— 315 g de llevat natural (o 40 g llevat de forner)
— 1 culleradeta de sal
— 3 gots de brou d’haver bollit un canó de canella
— 1 culleradeta de cardamom
— Un grapadet de sèsam cru per a escampar per damunt




Elaboració:

Seguiu la recepta del pa negre que podeu trobar ací. L’únic canvi que cal fer és que, en compte d’afegir-hi aigua corrent, cal que afegiu un brou de canella. Per a fer-lo cal que bolliu un canó de canella en aigua fins que amollarà totes les aromes. Deixeu-lo refredar i incorporeu-hi llavors una cullerada de cardamom en pols.

Una vegada fenyut, escampeu-hi llavoretes de sèsam cru per damunt i cap al forn!
lll

COMPARTEIX-HO:

7 comentaris

el taller de cuina ha dit...

Es veu un pa consistent. El cardamom no es podria infusionar com la canyella?

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Quina pinta que té!!! Aquest va directe a pendents, ens xifla!
Una abraçada crack!
Sandra

Xavier ha dit...

Gràcies amics!

Alba, si ho proves infusionant també el cardamom en gra ja em diràs com et queda! :) Gràcies del consell!

maia ha dit...

Hola Xavier, impresionant aquest pa. He fet servir el cardamon i la canyella en galetes i bescuits i m'agradant molt, ara probare aquest pa. Segur que triunfo ;)

maia ha dit...

Hola Xavier, perquè la crosta sigui cruixent és molt important que hi hagi vapor al forn, amb els glacons o també posant una safata al forn a sota la safata de coure el pa quan preescalfem. Al posar el pa a fornejar, tirem aigua calenta a la safata que al estar molt calenta fara molt vapor.
Un altre cosa: una pedra de fornejar, es fantastica. Si fas pa habitualment, la amortitzes depressa, jo la vaig comprar a BonFocs (tenen botiga on line). La pedra agafa molta temperatura, i es una gran ajuda si el forn de casa es normal, em refereixo a que no es un forn de gama alta tipus profesional. Espero que et sigui útil la info. Salutacions!

maia ha dit...

Hola Xavier, jo fornejo directament a sobre la pedra i el pa queda molt cruixent i les pizzas és fan molt rápid. La meva pedra és prima i és calenta molt de pressa. Quan més gruixudes més costant de calentar i surtent força més cares, digue'm que son més professionals. La veritat és que des que hem vaig posar amb això del pa, lo millor que he fet ha sigut comprar la pedra!(ei, que no tinc comisió)El foro del pan, esta molt bé, hi ha molta informació. I si que estaria bé lo de fer un recull de pans nostres, está molt bé coneixer els de fora, però coneixer els nostres és una forma de conservar-los, formant part de la nostra història més propera, encara que potser no és lo més "guai"...Vaig estar en un taller de pans fa bastant temps i tothom parlava de pans alemanys, no se com vaig jo vaig anomenar els llonguets i em vaig quedar la mar de parada, ningú sabia de que els hi parlava, carai, no fa pas tants anys que a tots els forns en tenian. Vinga, espero que la info. t'hagi servit. Una abraçada.

maia ha dit...

Hola, m'havia oblidat de dir-te un altre truquet. Si fas el pa en un pyrex tapat, es crea molt vapor a dins i queda la crosta cruixent i daurada. Jo el faig servir sobretot a l'estiu. Posas el pa a la tapa del pyrex(engreixada i espolsada de farina o amb un paper de forn tallat a la mida)i la cassola la fas servir de tapa. Prova-ho, i ja hem dira´s. Bones vacances!!!

© Rossejat | Tots els drets reservats.