diumenge, 12 de juny de 2011

L’amaserat

Us regale una petita joia occitana. Aquest pa dolç, que s’anomena amaserat i és típic de la vila de Belestar (País de Foix, Occitània) i de la contornada, és típic menjar-lo per la festa de Pasqua Granada (també dita Pentecosta o Cinquagesma) la qual cau hui (enguany).
 

És un dolç amb batafaluga i amb moltes aromes que combina perfectament amb xocolata a la pedra, un bon gelat o un glopet de misteleta. Agraeix també que el mulleu en algun beuratge.

Us deixe també aquest text exquisit en occità fet per la poetessa Lea Lagarde pels volts de la Segona Guerra Mundial. Una casualitat em dugué a trobar-lo i m’encisà. Hi explica l’enyor d’uns bons moments ennegrits pel conflicte bèŀlic més gran de la història.

Pentacosta

Te sovenes Julon de las fèstas passadas
quand nòstre Belestar semblava grilhat
las femnas a l’ostal eran acuferadas
per escurar, plumar, téner tot recatat.

Lo cosin Batiston, la tanta Margarida
arribavan aicí, amb l’oncle Guindol.
Nos mancava pas res, la taula plan garnida
fasiá lo còr content e lo ventre sadolh.

Te sovenes Julon, quand apuèi nos n’anavan
un gròs cigar als pòts, per faire los badalucs
e qu’un monde! Bondieus! Totis reguitnavan
on auriá dich eissams que sortissian dels bucs.

Ara paure Julon, ont son las nòstras fèstas,
ont es l’amaserat e ont es lo rostit?
Nos cal pas tròp forçar per acabar las restas
avem magre dinnar, e vin, petit petit.

Quora s’acabarà aquela trista vida?
Lo còr e l’estomac patiràn pas totjorn.
Lo maissant temps passat, lo solelh fa sortida,
Pentacosta d’abans tornarà qualque jorn.

Pentecosta

Et recordes Julon de les festes passades
| quan el nostre Belestar semblava florit | les dones a la casa eren acuitades | per escurar, agranar, deixar-ho tot ben polit. | El cosí Batiston, la tia Margarida | arribaven ací, amb l’oncle Guindol. | No ens faltava res, la taula ben guarnida feia el cor content i el ventre sadoll. | Et recordes Julon, quan després ens n’anàvem | un gros cigar als morros, per fer els badocs | i quina una gent! Déu meu! Tots voltàvem | com eixams eixits dels ruscs. | Ara pobre Julon, on són les nostres festes, | on és l’amaserat i on és el rostit? | No ens cal forçar massa per acabar els roïssos | tenim un dinar magre i ben poc de vi. | Quan s’acabarà aquella trista vida? | El cor i l’estómec no patiran per sempre. | El temps passat enyorat, el sol ja fa eixida, | Pentecosta d’abans tornarà qualque dia.

Vet-ne ací la recepta:


Ingredients:

— 500 g de farina fluixa de forment
— Un sobre de rent químic
— 125 g de mantega (molla)
— 150 g de sucre de llustre
— 2 o 3 ous (més un altre per a pintar l’amaserat)
— Un pessiguet de sal
— 15 g de batafaluga (en gra)
— Mitja cullerada d’aiguanaf
— Dues cullerades de rom
— Dues cullerades d’aiguardent


Elaboració:

Primerament barregeu bé el sucre, els ous i la sal. En acabant, afegiu-hi la mantega ben molla i torneu-ho a mesclar ben bé. Poseu-hi la batafaluga, l’aiguanaf i els licors. Per acabar, incorporeu-hi tamisada la farina i el rent.

Pasteu fins que la mescla no se us aferrarà a les mans. Hi podeu afegir una mica de farina, si cal. Feu-ne pilotetes de 200 a 300 g i deixeu-les tovar, almenys, 15 min.

Passat aquest temps, aplaneu la pasta amb el cul d’un got i feu-li els talls que veieu a la imatge de més avall. Piqueu la pasta amb una forqueta i, després, doblegueu les puntes primes duent-les cap al centre de l’amaserat. Pinteu-ho amb ou batut (hi podeu afegir també una mica de sucre) i enforneu-ho (en un forn ja precalfat) a 200 ºC vora 20 o 30 min.


El mot amaserat vol dir en occità ‘compacte, condensat’; perquè —ja ho veureu— la pasta és compacta i molt intensa en gust.
amazérat
Bélesta
COMPARTEIX-HO:

14 comentaris

Anna ha dit...

mmm... sóc afortunada, jo l'he menjat :)
A.V

Xavier ha dit...

Gràcies Anna del teu comentari! L'estrena del soparet a la terrasseta m'enacantà. Espere que a vosaltres també!

Gemma ha dit...

No coneixia aquest pa dolç, però segur que m'agadaria perquè tot el que porta matafaluga m'encanta! Quan en poso a les receptes sempre m'haig de controlar, que si no tothom es queixa que n'he posat massa, je je je...
Sucat amb amb un bon vi dolç ha de ser boníssim!

Maribel ha dit...

Preciós el poema!
I preciós el pa!

Una abraçada,

Xavier ha dit...

Gràcies Gemma i Maribel. Proveu de fer-lo!

artemisa ha dit...

Quins records d'Occitània i de la Catalunya Nord? Per què sempre acabem menjant tan bé.

Per cert, aquesta és l'autora del llibre de les coques que et vaig comentar: http://ca.wikipedia.org/wiki/Eliana_Thibaut_i_Comalada

La Taula d'en Bernat ha dit...

M'ha encantat descobrir el teu blog, Xavier! Aquesta recepta occitana m'ha entusiasmat igual que la manera de donar forma a l'amaserat. La matafaluga segur que li dona un punt anissat exquisit!

Petons!
Anna

El Pa dels Ferrer ha dit...

Un plaer llegir-te.
Hem de provar de fer aquest pà.
Una abraçada.

starbase ha dit...

Una de les cosetes que més m'aporta navegar per els blogs és coneixer receptes com aquesta: en realitat tan properes però alhora tan llunyanes.
Sense llocs com el teu probablement mai l'hauria conegut. Merci.

Teresa ha dit...

Quin pa més bo!!! i ben curiosa la forma!!

Xavier ha dit...

Artemisa, La Taula d'en Bernat, El Pa dels Ferrer, Starbase i Teresa: Moltes gràcies!!!

Receptes.cat ha dit...

Una recepta genial i un acabat espectacular.

Felicitats!

Mercè ha dit...

Xavier, desconeixia aquest dolç, però portant matafaluga ha de ser boníssim per força!
Petons!

Dolça ha dit...

M'encanta tot el que porta matafaluga, per tant aquest pa dolç també!
PTNTS
Dol´ça

© Rossejat | Tots els drets reservats.