I continuem amb l’Hèŀlade. Una mescla de sèsam i de mel és la base d’aquest torró grec. Per aquells qui sigueu ben llépols cal dir que la dolçor és ben satisfactòria.
Malgrat que el nom és un manlleu italià, aquesta llaminadura (coneguda amb altres noms) ja és citada per l’historiador Heròdot devers el segle V abans de Crist.
2 comentaris:
Jo el vaig trobar massa contundent... Menjat com a barreta energètica em semblaria molt adequat, je je je...
Ai, qui pogués seguir a l’Hèŀlade... :)
Té una pinta d'empalagós que tomba enrere!
Com diu la Gemma, com a barreta energètica ha de funcionar perfectament :-)
Publica un comentari a l'entrada