dilluns, 17 de gener de 2011

Espinagada

La jornada solar creix a poc a poc. Per Sant Antoni, una passa de dimoni —diuen. I és que hui és la diada del patró dels animals conegut oficialment per Sant Antoni Abat, emperò que popularment és Sant Antoni del porquet, dels ases o de Viana. Personatge que té un seguiment tradicional massiu a les terres de parla catalana i que marca una fita clau en el calendari d’hivern.


Hui us presente un plat tradicional a Mallorca, l’espinagada, molt típica de la Pobla d’Uialfàs però que darrerament s’entén per tota l’illa. De fet, el Diccionari català-valencià-balear registra aquest mot també a les viles de Mancor i Porreres, cosa que ens demostra que no és pas una menja poblera específicament.

Dia 17 és Sant Antoni
dia 20 Sant Sebastià
qui bones obres farà
no tindrà por del dimoni.


La fem plegats?


Ingredients:

(Per al farciment)

— Dues anguiles (podeu substituir-les per llom de porc, o per mussola)
— Una garba de grills de ceba tendra
— Una cabeça d’alls
— Un manat de julivert
— Una garba de bledes
— Una garba d’espinacs 
— Sal
— Pebre negre
— Pebre vermell dolç
— Pebre vermell coent (l’espinagada para coenteta)
— Oli doliva

(Per a la pasta)

— Tres cullerades de sagí
— Un gotet d’oli (de gira-sol o d’oliva)
— Un gotet d’aigua
— La farina que es bega 


Elaboració:

Mescleu el sagí amb l’oli i l’aigua. Poseu-hi farina de mica en mica fins que aconseguireu una pasta forteta. Se us ha de desapegar de les mans sense problema. Aplaneu-la amb un corró fins que tindrà mig ditet de gruix i feu-li una forma ovoïdal (molt més alta que ampla).

Netegeu i talleu tota la verdura. Poseu la en un bol. Netegeu el peix (o la carn) i talleu-lo a bocins. Poseu-la també dins el bol i adobeu-ho tot amb els tres pebres, la sal i l’oli.

No patiu per l’embalum de les bledes i dels espinacs. En coure’s perden més de la meitat del volum. Poseu la mescla enmig de la pasta i tanqueu-la fent que l’espinagada tinga una forma rectangular. Els plecs van per amunt perquè si no, en coure’s pot eixir-se’n els líquids de les verdures, cosa que no us interessa pas perquè el peix o a la carn així serà més sucós.

Au, bon Sant Antoni!


l
COMPARTEIX-HO:

23 comentaris

Cristina ha dit...

No havia sentit a parlar mai d'aquesta coca, té molt bona pinta! Bon Sant Antoni!!

Gemma ha dit...

Les Illes són els reis de les coques i empanades farcides de verdures i altres menges, oi?
M'agrada molt aquest farcit, el peix ha de combinar molt bé amb les bledes.
Bona diada de Sant Antoni!

capisi ha dit...

Riquisiimaaaa coca , un beset.

Bon Tiberi ha dit...

Hola!! Com a bona mallorquina d'arrel t'he de donar l'enhorabona per aquesta entrada d'avui!! T'ha quedat espectacular!! I si, en menjam per tot, però les típiques i autèntiques són les de Sa Pobla. Jo no soc de Sa Pobla però hi vaig anar dissabte i per tot, però per tot arreu, en feien!! Saps que ens vàren demanar per una espinagada grossa d'anguiles a un forn?? 30 euros!! Mira si l'espinagada és un tresor gastronòmic a aquest poble. Enhorabona i a continuar així amb el bloc! Una abraçada, Paula

mercè ha dit...

N'havia sentit el nom, però ara ja ho sé tot: quan vinc a probar-los?...Tot el que hi ha m'agrada o m'agradarà segur, aixi que...Una abraçada i gràcies per compartir la recepta!

Visc a la Cuina ha dit...

Bona l'explicació, i boníssima la recepta!

mesilda ha dit...

Bona nit Xavier
No coneixia esta coca.El farciment m'ha agradat molt.Bona combinació d'ingredientes.Segur que m'agradarà

Quant al que em comentes de Sant Antoni,a banda de les fogueres tenim costum de fer el que anomenem "porrat",que consistix en un xicotet mercat de fruites seques,dàtils,pa de figues,etc.
Despres de cremar les fogueres la gent del veïnat ix al carrer a sopar carn i embotits torrats en les brases,deixant un aroma per tots els carrers que et fa la boca aigua.I acabads els sopars ixen al carrer els correfocs.En fi,tot ben completet.Supose que mes o menys com en moltíssimes poblacions mediterrànies.Esta és una de les festes mes estimades a Ontinyent.
Besets.

Teresa ha dit...

Aquesta espinagada em recorda el panadó típic dels Pallars! però el panadó només és d'espinac. Té una pinta molt bona! Aquestes tradicions no s'han de perdre! Jo sóc d'Isona, es feia una festassa per Sant Antoni... i ara res de res...

Gemma ha dit...

Que bona Xavier! Jo faré la coca de Sant Sebastià, la tinc al blog de l'any passat, i aquest any m'agradaria provar de fer els caramels de Sant Sebastià. Jo sóc filla de Santa Coloma de Farners, on arriba el pelegrí de Tossa per complir el seu vot. També tinc la tradició al blog.
Una forta abraçada i així m'agrada, receptes, receptes i més receptes, de les bones!!!

xisca ha dit...

Trobo que aquesta espinagada d'anguiles t'ha quedat ben bona , a la d'anguiles li posen més verdura , encara que la que em faig per a mi no li poso gairebé llom i si molta col i col-i-flor.

Bé, esper que passis unes bones festes de Sant Sebastià !!!!!

Una abraçada

Massitet ha dit...

Què bé!
Quantes coses apendrem sobre espinegades amb tu, en Xisco i na Xisca! L'any vinent per Sant Antoni en faré, que al Maestrat també és molta festa i segur que hi queden bé!

Salut, Xavier!

el taller de cuina ha dit...

Que bona aquesta espinagada!!! M'encanten les panades, cocs i cocarrois... aquesta la provarem!

Mima ha dit...

Quina bona pinta !!!

Cocinando con Manu CatMan ha dit...

Paula és per aquí, això vol dir que és un bon blog, a mes a mes el Raúl ens ho ha recomanat...doncs ara mateix t'afegeix a la meva llista de blog que segueix...
Salutacions d'es moix cuiner mallorquí!

Mercè ha dit...

Xavier, no he tastat mai l'espinagada... l'altre dia vaig veure la de la Xisca i aquesta teva també té una pinta deliciosa!
Petons!

Gent jove pa tou ha dit...

Ens ha encantat la recepta però encara ens agrada't més la introducció que n'has fet. Ės un plaer portar a taula les nostres tradicions.

gastropuntcat ha dit...

Hola Xavier.

Som Loles del blog la coquessa i jo dels blocs petitacuina i tuppermaniàtics, estem preparant un nou projecte adreçat a promocionar la gastyronomia catalana i els blocs catalans i de parla catalana de quelcom lloc.

En aquest nou espai hi podrà participar tot aquell que ho desitji i en la mida que li vingui de gust, proposant restaurants, llibres, cusos, mercat, esdeveniments o enviant-nos receptes que ja yingueu publicades, nosaltres les publicarem amb el nom i un enllaç al bloc que ho ha proposat per tal de donarlo a conèixer a tanta gent com podrem.

Hem fet una secció anomenada gastroblocs, en el que estem preparant un llistat per pròvincies dels blocs, el teu ja està inclòs, no hem trobat una adreça de contacte per aquest motiu el escric públicament.

Salut!
Loles i Núria.
Gastropuntcat.

www.gastropuntcat.blogspot.com

SUSANNA ha dit...

HOLA XAVIER, GUAPAO TU

EN PRIMER LLOC DESITJO QUE TINGUIS UN BON ANY NOU

GRÀCIES PER COMPARTIR INFORMACIÓ, I AQUESTA RECEPTA TAN SANA

MIL PETONETS SUSANNA

anirac ha dit...

hola,
que bona! jo l'he provada als foguerons de Sa Pobla que fan la barri de gracia! està bonissima...l`làstima que aqui Barcelona d'anguila no se'n troba..

Maribel ha dit...

De ma mare he heretat una aprensió total cap a les anguiles, així que les meves preferides són les de llom, i ara que no me sent cap pobler, les que no són massa coentes. La teva té una pinta fantàstica. M'encanta com t'ha sortir el "boliquet".
Salut!

Elisabet Figueras ha dit...

Hola! Felicitats per el bloc, m'agraden molt les receptes que hi poses.
L'espinagada no l'he tastat mai però per la pinta que te i pels ingredients que porta segur que m'agradaria.
Una abraçada!

Shitaki ha dit...

Que bona! Gràcies per la recepta, a mí m'agraden moltíssim, però no n'he fet mai ninguna.
Avui a Sa Pobla segur que n'hauran fet per mils i mils.
Una companya de feina ens ha dut un parell per berenar,una de llom amb col i l'alta d'anguiles, uhmmmm! Ella a casa n'ha fet 50 per convidar als amics i familiars, quina pasada!
I aquesta nit a torrar a les fogueres que ni ha pels pobles.
Que ho passeu bé.
Felicitats pel blog!

Shitaki ha dit...

Que bona! Gràcies per la recepta, a mí m'agraden moltíssim, però no n'he fet mai ninguna.
Avui a Sa Pobla segur que n'hauran fet per mils i mils.
Una companya de feina ens ha dut un parell per berenar,una de llom amb col i l'alta d'anguiles, uhmmmm! Ella a casa n'ha fet 50 per convidar als amics i familiars, quina pasada!
I aquesta nit a torrar a les fogueres que ni ha pels pobles.
Que ho passeu bé.
Felicitats pel blog!

© Rossejat | Tots els drets reservats.