dijous, 18 de novembre de 2010

Confitura d’arboç

Fent una passejadeta per la Serra de Tramuntana (a Mallorca), vaig poder convèncer un amic perquè m’aidara a collir un bon grapat d’arboços. Aquest és un fruit de bosc força humil que es pot collir de la darreria d’octubre a la primeria de febrer i us assegure que és boníssim. 


Diuen que si en menges més molts pot produir embriaguesa. I no només és una llegenda puix que té certa quantitat d’alcohol (si és madur). És força ric en vitamina C i en betacarotè. És interessant saber que té molt poca quantitat de sucre (entre el 7% i el 8%), malgrat la seua dolçor. Per tant, els diabètics, el poden consumir. I també és bo per als qui necessiten fibra.

De l’arboç, n’hi ha que en diuen alborç, arboça, alborça, boç, cirera d’arboç o llipota. Tostemps parlem del fruit del mateix arbre (Arbutus unedo). Una cançoneta valenciana diu:

Ai roja, si t’agarrara
en un barranc, els dos soles,
te les faria passar
d’alborces i de ceroles.



Ingredients:

2 kg d’arboços
600 g de sucre (en podeu posar fins a 1 kg)


Elaboració:

Coeu els arboços coberts d’aigua dins una olla amb el foc fluixet. Quan seran tots desfets, tritureu-los amb la batedora i coleu-los per tamisar-los una primera vegada.

Coeu-los una estona més fins que es tornarà més desfet i líquid. Coleu-los una segona vegada amb una tela de cotó blanca (us caldrà paciència!) perquè no hi haja cap llavoreta. (L’arboç té unes llavoretes molt petites dins el fruit, i cal colar-les bé, en el cas que no us n’agrade la textura).

Afegiu-hi el sucre i coeu-ho devers 20 min o 30 min més. Per a veure si té l’espessor que us agrada, poseu un plat a refredar a la nevera. De tant en tant, traieu-lo i aboqueu-hi unes gotetes de confitura damunt i veieu si és aqueixa la textura que desitgeu.
El resultat és espectacular. De fet, jo desí un pot només d’arboç triturat i colat (sense sucre) perquè era dolcíssim (ideal per a acompanyar carns vermelles). Proveu-lo de fer!

l
COMPARTEIX-HO:

20 comentaris

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Bon dia Xavier,
Aquesta és la tercera recepta de cireres d'arboç aquesta setmana. Saps que jo mi he vist aquest fruit? o almenys no ho recordo. Aquesta confitura té molt bona presència.
Una salutació.

Gemma ha dit...

L'altre dia la Glòria del blog "No tot són postres a la cuina" precisament em preguntava si es podia fer melmelada amb cireres d'arboç... ara tu ja ens has ensenyat que sí i que queda molt bona!
Ara, colar totes les llavors deu portar feina, eh?
Com acompanyament de carns ha de lligar moltíssim!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Holaaaa ja començavem a enyorar-te!!! quina recepta més deliciosa, una forma boníssima de posar-se "piripi" ;)

Mercè ha dit...

Xavier, fa un parell de setmanes vaig fer melmelada amb 8kg de cireres d'arboç! (La meva mare en fa cada any!) Boníssima!! La tinc pendent de publicar (lleugerament diferent a la teva). ;)
Petons!

la gemmota ha dit...

MIra, una altra utilitat a les cireretes d'arboç...però això sí, la propera vegada n'hauré de collir moltes més!
Fins aviat!

starbase ha dit...

Jo com la Gemmota, també els hi dic cireres d'arboç i ja fa molts anys que no en menjo. Els recordo de petit, a una masia on anàvem de tant en tant a passar el cap de setmana.

M'encantaven i era molt feliç quan en trovaba!! així en mermelada no els he tastat però segur que estàn boníssims :)

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Ai les cireretes d'arboç!! Com m'agradava anar al bosc i menjar-ne! Aquesta mermelada ha de ser boníssima, però no puja al cap, no? jejeje
Benvingut, et trobàvem a faltar!
(per cert, enveja màxima... amb lo que m'enamora a mi la Serra de Tramuntana!)

Teresa ha dit...

No n'he fet mai, però ho provaré... no se m'ha acudit mai! què original! l'aspecte és d'estar boníssima!

Ana ha dit...

Si en trobo per aquí la faig per tastar-la!
petons!

mercè ha dit...

La meva primera melmelada va ser de cireres d'arboç i tot i estar bona, no la vaig colar més que un cop. Al quedar llevors, no era massa agradable al paladar.Ara ja sé com fer-la tot i que no sé si tindré tanta paciencia...Una abraçada Xavi,

Visc a la Cuina ha dit...

Saps què? Jo no n'he feta mai a casa però tinc una amiga que sí: jo m'encarrego de recollir les cireres i ella me la fa! M'agrada tant...

Margarida ha dit...

A casa en diem cireretes d'arboç, i sempre m'ha agradat menjar-ne quan vaig per la muntanya.
Fa uns anys vaig plantar-ne unes llavors en un test a la terrassa de casa i en va sortir una planta ben maca que enguany, per primera vegada, ha donat els seus fruits.
És un arbret molt decoratiu. I com no tinc prou fruits com per fer una melmelada, em conformo en agafar-ne algun de tant en tant i pensar que ja arribara el dia en què pugui fer-la.
Petons

La cuina vermella ha dit...

A la vida no hagués pensat mai fer-ne confitura de cireretes. Has empotat l'essència del camp. Bravo.

Fem un mos ha dit...

Les cireretes d’arboç amb recorden la infància, quan anàvem a la muntanya i en collíem unes quantes, son boníssimes, mai hagués pensat poder fer-ne confitura. Deu d’estar molt bona
Una abraçada

Dolça ha dit...

M'agrada molt la recepta, fa dies que vaig darrera de saber si puc fer melmelada amb les cireres d'arboç.

La provaré, quan torni a tenir-ne és clar!!
PNTS
Dolça

Maribel ha dit...

Les arboces em fan pensar en la muntanya nadalenca. Per aquest temps si anam d'excursió una aturadeta davall les arboceres és inevitable... I això de la gatera és ben vera!!
Quina idea més bona fer-ne confitura! Sorprenent i a l'hora tradicional.
Té una pinta fantàstica.
Una abraçada,

Anònim ha dit...

Bona nit Xavier,
Solament comentar-te que es la primera vegada que faig una confitura de cireres d'arboç. He seguit tots els teus passos i tinc que dir-te que ha sortit una confitura molt bona. Ara solament tinc que fer-la sense sucre. A veure com em surt. Gracies pel teu blog.
Per cert. m'encantaria fer marrons glacés per aquestes festes de Nadal, tens alguna recepta?
Una abraçada

Marian ha dit...

Bona nit Xavier,
Solament comentar-te que es la primera vegada que faig una confitura de cireres d'arboç. He seguit tots els teus passos i tinc que dir-te que ha sortit una confitura molt bona. Ara solament tinc que fer-la sense sucre. A veure com em surt. Gracies pel teu blog.
Per cert. m'encantaria fer marrons glacés per aquestes festes de Nadal, tens alguna recepta?
Una abraçada

Xavier ha dit...

Marian!
Quin goig que hages seguit la meua recepta!

No et puc ajudar amb els marrons glacés. L'únic que sé és que fa estona vaig cercar pel Google i trobí alguna recepteta que estava bé... per no vaig arribar a fer-la.

Fes una cerca, si la fas en català com a llengua triada, no t'eixirà tanta publicitat i hi ha receptes que et poden valdre!

Una besada!

Mª Carmen ha dit...

Mai havía vist estos fruits al bosc! vaig a estar atenta ia recolli-ne més informació. Un abraç, Té una pinta bonísima!

© Rossejat | Tots els drets reservats.