Mocadorada de Sant Donís — Nou d’Octubre

Hui és Nou d’Octubre, diada nacional del País Valencià. En aquest dia, però de l’any 1238, Jaume I i les seues hosts entraren a la ciutat de València, fita que suposaria la futura fundació del regne de València.

  
Dedicat a Sant Donís, aquest dia és costum a la ciutat de València, de molts anys ençà, de fer la mocadorada a la persona estimada. Hi ha bona cosa de llegendes al voltant d’aquesta tradició, la majoria molt fantasioses. El cert, però, és que a partir del segle XV la gent —més benestant, no cal dir-ho— començà a regalar vaixelles de ceràmica de Manises o Paterna amb confits i dolços fets amb sucre. No ens ha d’estranyar aquest costum si coneixem que a la darreria del segle XIV es començà a introduir al País Valencià el conreu de la canya de sucre, producte que assoliria un gran succés (se n’exportava a mig Europa i Anglaterra n’era una gran consumidor).

Amb el pas del temps, l’embolcall d’aquests confits fou un mocador i d’ací, el seu nom.

Fet i fet, pareix que cada any aquesta tradició agafa més volada i s’estén a més viles valencianes; per dissort, sense gens d’impuls institucional.

Molta gent no sap, però, que les mocadorades no són una tradició estrictament del cap i casal valencià. Només cal pegar una ullada a l’entrada ‘mocadorada’ del Diccionari català-valencià-balear per a veure que es celebren —o celebraven— a uns altres indrets. 

Concretament a Xàtiva, especialment per la Fira d’Agost, i a la Serra de Tramuntana de Mallorca, també a l’estiu, concretament, la nit que va del 25 al 26 de juliol. Un amic de Mallorca, en Miquel, m’obsequià ja fa temps amb aquesta glosa popular mallorquina que ens iŀlustra sobre aquesta pràctica a l’illa: 

Entre Sant Jaume i Santa Anna

els joves porten calor.

Es barallen amb l’amor

per no fer mocadorada. 

D’altra banda, crec que el fet de fer dolcets de massapans en aquesta època de la primeria de la tardor (pensem també en els panellets) no deu ser pas casualitat. És a dir, potser tinga un origen comú.

Normalment els dolços que componen la mocadorada de Sant Donís són unes fruites i unes hortalisses en miniatura. També hi ha una piuleta i un tronador (dues menes de coets). Tots aquests dolços són de massapà i embolicats, és clar, amb un mocador. 

Ingredients (per a les fruitetes de massapà):

— 250 g d’ametla mòlta

— 250 g de sucre fi

— Una miqueta d’aigua

— Canyella (opcional)

— Essència de vainilla (opcional)

— Ratlladura de llima (opcional)

— Colorant alimentari 

Elaboració (per a les fruitetes de massapà):

Feu un almívar amb el sucre i l’aigua. Traieu-lo del foc i quan no serà massa calent afegiu-hi el colorant i dissoleu-lo. En acabant, agregueu-hi l’ametla mòlta.

 Deixeu reposar la massa dins un plàstic. L’endemà estarà perfecta per a modelar-la i fer la forma de les vostres fruites preferides. (N’hi ha qui, amb un aerògraf, pinta les fruites o els fa algun detallet). No cal coure-les al forn.

Ingredients (per a la piuleta i el tronador):

— 250 g d’ametla mòlta

— 250 g de sucre fi

— 2 ous 

Elaboració (per a la piuleta i el tronador):

Mescleu l’ametla amb el sucre i el blanc de l’ou. Estireu la massa amb un aprimador. Poseu  en un cassó una part del sucre i els rovells de l’ou i coeu-los (alerta perquè s’aferra!). Una vegada cuit el rovell, aboqueu-lo damunt la massa de massapà. Després, cal enrotllar-ho i fer-li la forma. Coeu-ho al forn uns minuts i decoreu-ho amb sucre de llustre o unes ratlletes de merenga.

Bon profit, bon Nou d’Octubre i bona mocadorada!

Altres denominacions no normatives de la recepta:

mocadorà, mocaorà.