dissabte, 9 d’octubre de 2010

Mocadorada de Sant Donís — Nou d’Octubre

Hui és Nou d’Octubre, diada nacional del País Valencià. En aquest dia, però de l’any 1238, Jaume I i les seues hosts entraren a la ciutat de València, fita que suposaria la futura fundació del regne de València.



Dedicat a Sant Donís, aquest dia és costum a la ciutat de València, de molts anys ençà, de fer la mocadorada a la persona estimada. Hi ha bona cosa de llegendes al voltant d’aquesta tradició, la majoria molt fantasioses. El cert, però, és que a partir del segle XV la gent —més benestant, no cal dir-ho— començà a regalar vaixelles de ceràmica de Manises o Paterna amb confits i dolços fets amb sucre. No ens ha d’estranyar aquest costum si coneixem que a la darreria del segle XIV es començà a introduir al País Valencià el conreu de la canya de sucre, producte que assoliria un gran succés (se n’exportava a mig Europa i Anglaterra n’era una gran consumidor).

Amb el pas del temps, l’embolcall d’aquests confits fou un mocador i d’ací, el seu nom.

Fet i fet, pareix que cada any aquesta tradició agafa més volada i s’estén a més viles valencianes; per dissort, sense gens d’impuls institucional.

Molta gent no sap, però, que les mocadorades no són una tradició estrictament del cap i casal valencià. Només cal pegar una ullada a l’entrada ‘mocadorada’ del Diccionari Alcover Moll per a veure que es celebren —o celebraven— a uns altres indrets. 

Concretament a Xàtiva, especialment per la Fira d’Agost, i a la Serra de Tramuntana de Mallorca, també a l’estiu, concretament, la nit que va del 25 al 26 de juliol. Un amic de Mallorca, en Miquel, m’obsequià ja fa temps amb aquesta glosa popular mallorquina que ens iŀlustra sobre aquesta pràctica a l’illa: 

Entre Sant Jaume i Santa Anna
els joves porten calor.
Es barallen amb l’amor
per no fer mocadorada. 

D’altra banda, crec que el fet de fer dolcets de massapans en aquesta època de la primeria de la tardor (pensem també en els panellets) no deu ser pas casualitat. És a dir, potser tinga un origen comú.

Normalment els dolços que componen la mocadorada de Sant Donís són unes fruites i unes hortalisses en miniatura. També hi ha una piuleta i un tronador (dues menes de coets). Tots aquests dolços són de massapà i embolicats, és clar, amb un mocador. 


Ingredients (per a les fruitetes de massapà):

— 250 g d’ametla mòlta (farina d’ametla)
— 250 g de sucre de llustre (en pols)
— Clara d’ou (millor si és pasteuritzada)
— Canyella (opcional)
— Essència de vainilla (opcional)
— Ratlladura de llima (opcional)
— Colorant alimentari 


Elaboració (per a les fruitetes de massapà):

Barregeu la farina d’ametla amb el  almívar amb el sucre en pols. En acabant, agregueu-hi la clara d’ou a poc a poc fins que tingueu una pasta semblant a la plastilina. Dividiu-la en diverses parts (tantes com colors vulgueu fer). Afegiu-hi llavors el colorant alimentari i mescleu-ho bé.

Deixeu reposar la pasta dins la nevera (mínim dues hores). Després modeleu-la i feu la forma de les vostres fruites preferides. (N’hi ha qui, amb un aerògraf, pinta les fruites o els fa algun detallet). No cal coure-les al forn.

Decoreu amb claus d’olor (per a fer els peçons de les fruites) o amb trossets de branquetes de raïm. Imaginació al poder! ;)


Ingredients (per a la piuleta i el tronador):

— 250 g d’ametla mòlta
— 250 g de sucre fi
— 2 ous 


Elaboració (per a la piuleta i el tronador):

Mescleu l’ametla amb el sucre i el blanc de l’ou. Estireu la massa amb un aprimador. Poseu  en un cassó una part del sucre i els rovells de l’ou i coeu-los (alerta perquè s’aferra!). Una vegada cuit el rovell, aboqueu-lo damunt la massa de massapà. Després, cal enrotllar-ho i fer-li la forma. Coeu-ho al forn uns minuts i decoreu-ho amb sucre de llustre o unes ratlletes de merenga.

Bon profit, bon Nou d’Octubre i bona mocadorada!


Altres denominacions no normatives de la recepta:
mocadorà, mocaorà.
COMPARTEIX-HO:

20 comentaris

Gemma ha dit...

Quina tradició tan bonica, no la coneixia gens... M'encanten les històries i llegendes relacionades amb els costums gastronòmics populars :)
T'han quedat unes mini fruitetes perfectes, semblen de veritat! I segur que dolces dolces dolces...
Bona mocadorada!

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Aquestes tradicions tan nostrades em fascinen, i em fa vergonya dir que la desconeixia... però a partir d'ara ja podré dir cada any: Bon Nou d'Octubre i Bona mocadorada!!

Fuat Gencal ha dit...

Çok güzel, çok leziz ve iştah açıcı görünüyor. Ellerinize sağlık. Hayırlı hafta sonları.

Saygılar.

Anònim ha dit...

Bon dia de Sant Donís, ensucrat ensucrat... des de la capital del Piemont.
Jonet

mesilda ha dit...

Bona nit Xavier
A mi m'agrada que seguisquen les tradicions,i mes si són tan boniques com esta.
Les fruites t'han quedat ben boniques.Tot el que porta ametla m'agrada.
I la glossa és preciosa.M'encanta tota esta saviesa popular.
Bon 9 d'octubre i bona mocadorà per a tu també.
Besets.

Visc a la Cuina ha dit...

Quina passada de fruitetes, i això de la mocadorada m'ha encantat conèixer-ho!

xisca ha dit...

Eiiii Xavier!!!! Bona mocadorada . Jo el que sabia era que a Santanyí era costum que els enamorats enviassin un present de torrons i avellanes dins un mocador de daus a la seva estimada. N'hi ha d'altres que diuen que es tractava d'un mocador amb "perilles"- mocador de fil amb borles- que era donat a la jove per la seva futura sogra. Es feia el dia 25 juliol ( dia de Sant Jaume)

I ara per celebrar-ho et tornaré la glosa com si estiguessim glosant en rotlada.

" Tenc un mocador amb perilles
tan ample com un llençol;
si sa meva al·lota el vol,
l'hi duré ple de rosquilles".

És una altra glosa popular mallorquina referent a la mocadorada.

Bon dia de Sant Dionis!!!

xisca ha dit...

Eiiii!!!! mira que he fet llarg el comentari i no t'he dit que les fruitetes t'han quedat espectaculars. Són com els "amargos"???

Una abraçada

starbase ha dit...

Les tradicions on es regala algun producte per menjar són les meves preferides. Aquesta tradició no la coneixia i té un tòc preciós amb aquestes fruitetes de massapà.

I si aquest any incorporo les fruitetes als panellets? Ho haurè de pensar :)

ELS PEIXOS ha dit...

Noi no havia vist mai tot aixo tan bonic!!!!!

josep ha dit...

Una tradició meravellosament deliciosa que cal conservar, "peti qui peti". I quina presentació més acurada!
Una abraçada

Cristina ha dit...

No coneixia aquesta tradició, t'han quedat unes fruites fantàstiques!!

imma ha dit...

He estat afortunada i he pogut tastar aquestes fruitetes! Vos puc assegurar que, a més de moníssimes, han estat mel!
No cal dir que gràcies a en xavier no se'n perdrà ni una de tradició!
És un sol!!!!

mercè ha dit...

Quina traça que tens Xavi!, uns dolços preciosos, jo, igual que els panellets, probablement en menjaria 1 ó 2 ja que el massapà em "costa" moltíssim, però segur que gaudiria moltíssim elaborant-les (com els panellets).Molt interessants aquestes tradicions que ens expliques!Una abraçada.

Maribel ha dit...

Sabia de la vostra tradició de regalar un mocador, el que no sabia era això dels dolços.
Són preciosos!

MARÍA ha dit...

Hola Xavier!!
Me cuenta mi madre que ella ha conocido las vasijas que se hacían en la fábrica de mi abuelo (era fabricante de ceramica de Manises,lugar en el que he nacido yo también)

Me cuenta que se hacian de distintos tamaños, dependiendo de la economia de cada uno y que algunas y por encargo se ponia el nombre de la destinataria

Mi madre era pintora en la fabrica de mi abuelo y por desgracia, yo, de ver tanta ceramica no la apreciaba y ahora que m madre ya no pinta es cuando más la aprecio.

Uff, menudo rollo te he soltado no?

Bueno, que me encanta como te han salido esos dulces, felicidades

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Hola Xavier! Ja saps que llegir-te és un plaer i més tradicions tan boniques com les que tu ens contes.
Les figures de massapà, molt boniques, i de segur molt bones.
Una abraçada

StHilari ha dit...

Magnífic relat i fantastica tradició... que com bé dius ha d'estar emparentada amb la dels nostres panellets i amb un més que probable origen comú amb aroma de gastronomia sarraïna
bona mocadorada company!!

Margarida ha dit...

Quina presenstació més maca que has fet amb aquestes fruitetes de massapà!
Això de la mocadorada no ho havia sentit mai, i és una festa ben bonica! Ve a ser com un "dia dels enamorats", no?
Gràcies a tu, tradicions com aquesta no es perdran mai!

Bona "mocaorà"!

Fem un mos ha dit...

Es molt maco això de seguir las tradicions, i les histories o llegendes relacionades amb la gastronomia popular.
Tan quedat unes fruitetes molt maques, semblen de veritat. Penso que fer-ne unes quantes amb els panellets pot ser interessant.
Una abraçada

© Rossejat | Tots els drets reservats.