dilluns, 6 de setembre de 2010

Pa d’olives

Finim l’estiu, estimats bloggers. D’ací no-res serà Sant Miquel i ens endinsarem de ple dins la primavera d’hivern (excuseu-me, però m’estime més anomenar així la preciosa tardor).


Hui us duc aquesta recepta deliciosa que us encoratge que feu a casa. El pa resultant és cruixent, amb una molla tendra i amb unes aromes fascinants. Per als qui ja sabeu una mica de pa, us recomane que el deixeu tovar tota la nit a la nevera i el coeu l’endemà. Per als qui encara no sabeu de què parle, més avall us en done quatre idees!


Ingredients:

— 1 kg de farina de forment
— 650 g d’aigua
— 70 g d’oli d’oliva (o una mica menys d’aigua, si no n’hi voleu posar)
— 300 g de llevat mare
— 4 g de llevat fresc (si no teniu llevat mare, en podeu posar fins devers 20 g)
— Sal
— Un grapat d’olives verdes i negres
— Orenga o altres herbes aromàtiques al gust
— Un glopet de vi 


Elaboració

Deixeu les olives sense pinyol i tallades a bocins amb les herbes, una micona d’oli i el glopet de vi durant una nit a la nevera.

Fem la pasta. Barregem tots els ingredients llevat de les olives. Pastem fins que la massa serà llisa i la puguem estirar com un xiclet sense que s’esqueixe. Hi fem una bola i ho deixem reposar tres hores fora de la nevera (per als qui vulgueu una fermentació més lenta —us la recomane!—, la qual aporta molts més aromes al pa, deixeu la pasta tota la nit a la nevera tapada amb un plàstic a fi que no s’asseque).

Passat aqueix temps, traieu la pasta i fenyeu-la amb cura (que allibere el menys aire possible!). Feu-li la forma que desitgeu. Jo n’he fet diverses perquè tenia bastant pasta.
Enceneu el forn a 200 o 250 graus centígrads i deixeu que assolesca aquesta temperatura. Mentrestant les peces ja tallades i coŀlocades a la safata de forn (podeu posar-hi davall un paper sulfuritzat i no se us hi aferrarà) es poden recuperar devers mitja hora. 

Feu vapor d’aigua al forn. Una manera fàcil és posar uns quants glaçons dins el forn i que es desfacen. Enforneu el pa. Quan veureu que és dauradet, traieu-lo.

Proveu de fer petits panets d’aperitiu. De segur que se’n lleparan els dits!


Salut i bon començament de curs a tothom!
L

COMPARTEIX-HO:

18 comentaris

Gemma ha dit...

Ja m0imagino l0oloreta de pa i d'olives que devia sortir del forn mentre es feia el pa... una delícia!

starbase ha dit...

S'ensacional les fotos i també les explicacions i finalment el pà.

Tot sensacional!! :))))

Tornem al curs i hem de tornar a fer pans!!

La cuina vermella ha dit...

ooh, déumeusenyor quina bona manera de començar el dilluns! Aquest pa d'olives és excels.
M'encanta com anomenes la tardor, per nosaltres la millor època de l'any.

mercè ha dit...

Xavi, m'has posat la mel a la boca!...A mi, ho he dit molts cops, m'agrada molt el BON pa. Aquest d'olives, sempre que l'he tastat i el de cereals ben farcit, són els meus preferits, i això que no tenien la pinta dels teus panets...A veure si un dia m'hi poso...Una abraçada! (de moment no diuen res del llibre a Bonpreu, però dv és possible que assisteixi a una classe, ho preguntaré!).

surfzone ha dit...

Em sembla que ja tinc el pa triat per al World Bread Day 2010 :-)

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xavier !!!
Fins i tot forner també...eh!!!!!
Felicitats!!!

Maria ha dit...

Ja hi soc a la cuina fent aquest ma! S'ha acabt l'estiu i el forn no paraaaaa!!

mesilda ha dit...

Impressionant Xavier!
Jo tinc debilitat pels pans i este es veu magnific...i amb olives negres,quasi res diu el paperet!
Prenc nota de seguida.
Un beset

Margarida ha dit...

Amb aquest pa tan gustós, segur que encares amb tota l'energia necessària aquesta primavera que ja se'ns acosta!

Teresa ha dit...

Fa dies que no faig cap pa i ja en tinc ganes, m'apunto aquest que ha d'estar super!

Mai ha dit...

Una excelent de començar la primavera d´hivern , m´agradat el nom , no puc dir mes que t´ha quedat una pa brutal , jo encara no m´hi he posat,amb les calors em feia mandra encendre el forn , però ja toca i ho enyoro de veres,així que sense tardar em posaré amb la massa mare ja mateix.
No el deix mai a la nevera, però el primer que faci seguiré els teus conselss, ja et diré com ha anat.
una abraçada

mercè ha dit...

Xavi, ara vinc d'una classe a Bonpreu i hem preguntat pel llibre de receptes. Tot just avui ha passat pel corrector, se suposa que estarà a l'octubre i que ens enviaran una carta per recollir-lo.Al novembre estarà a la venda al supermercat.Un beset!!!o 2!!...

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Quina bona pinta aquest pa! Espero que l'estiu hagi sigut molt profitós i d'alló més divertit.
Una forta abraçada i ja tornem a ser-hi tots.
Petons

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Quina passada de pa i que ben explicat, crec que fins i tot jo ho podria aconseguir :) una abraçada

xisca ha dit...

Quin pa més bò Xavier, jo encara m'hi barallo . Segur que en quan pugui a n'aquest el faig segur.

Una abraçada

xisca ha dit...

Hola Xavier,

T'he contestat al meu bloc.

Una abraçada

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Tenim el teu pa fermentant tota la nit a la nevera, estem emocionats!! Ja explicarem com ha anat el resultat!! ;)

Mª Carmen ha dit...

Ja he copiat la recepta del pa i al cap de setmana el faré, gràcies per passarte pel meu blog. M'agradat molt el teu. Ací em tindràs de vegada en quan. Un beset.

© Rossejat | Tots els drets reservats.