dimecres, 29 de setembre de 2010

Arrop de figues de pala

Endinsats dins la primavera d’hivern, arribem a Sant Miquel. Sempre m’han encisat les colors i les aromes dels fruits que dóna aquesta època de l’any: figues, figues de pala, magranes, gínjols, arboces, codonys, móres d’esbarzer, nesples, serves, sorolles (dites també atzeroles o ceroles) i un etcètera ben llarg.


L’altre dia i gràcies al nou mercat ecològic que hi haurà cada dissabte a la ciutat de Mallorca poguí comprar un grapat de figues de pala (potser en digueu figues de moro, figues de pic o figuerasses). Eren ben madures i dolces i optí per fer aquest arrop de figues de pala.

Aquesta recepta, segons tinc documentat (De re cibaria, de Pere Ballester) és una recepta tradicional de Menorca. Tot i això, he trobat la mateixa recepta en un altre receptari (La rebosteria de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, de Caty Juan de Corral) en què s’afirma que aquesta recepta és típica de la Pitiüsa gran, ço és, de la meua estimada Eivissa.

Sia com sia, aquest arrop és deliciós (malgrat estar avesat a l’arrop tradicional valencià —fet a base de raïm— que és rebò) i, a més, no té ni miqueta ni gens de sucre afegit, cosa que el fa apte per a persones que no en puguen o en vulguen prendre.

Una volta l’haureu fet, podeu posar-vos-en en una torrada per a desdejunar-vos o en un iogurt. Jo he fet una recepta mallorquina que m’encanta: una greixonera de brossat (vegeu la recepta de na M. José) i, en fred,  l’he recoberta d’aquest arrop! Amb aquest dolç felicitaré hui el sant a dues persones molt properes!


Vet ací la recepta:

Ingredients:

— 3 kg de figues de pala madures i pelades
— Tres tasses d’aigua


Elaboració:

Poseu les figues de pala i l’aigua al foc (dins una cassola de fang o metàŀlica) a foc fort. En trencar el bull, deixeu-les bollir dolçament i remeneu-les de tant en tant a fi que no se us aferren.

Quan es desfaran i el líquid tindrà un punt de melassa, passeu-les bé per un colador (perquè resten fora totes les llavors i escorregueu tota la polpa).

Poseu-les en pots esterilitzats (en calent) i deseu-les en un rebost fresc (si és que no l’heu de consumir a l’instant).

Que vaja de gust!
ll
 
COMPARTEIX-HO:

16 comentaris

Marta ha dit...

Mira m'has donat una idea, per aquí se'n fan moltes i a la meva àvia li encanten, estudiaré la seva perillositat per collir-les i ho probo!!!
Ptnts

xisca ha dit...

Uep Xavier,

Ja m'han dit que el nou mercat ecològic de Ciutat no va tocar voreres, m'ho va dir un que hi va anar i que va tenir un èxit espectacular. Estic contenta.

Jo També pensava fer qualque coseta en les figueres de moro , ja veurem..... A mi també m'encata la greixonera de brossat i el teu arrop l'he trobat magnífic.

Una abraçada

Gemma ha dit...

I no hi poses gens de sucre?
Si no fos per les punxes tan empipadores que tenen, en menjaria més sovint.
Molt bona idea posar-les amb la greixonera, el brossat i les figues de pala han de lligar molt bé!

Visc a la Cuina ha dit...

Una idea genial, i això de combinar-les amb el brossat m'encanta!!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Hola!! conec aquest llibre però no la recepta...i m´ha agradat moltíssim...la meva besàvia era especialista en pelar figues de pic i fa molts d´anys que no les tasto...però així amb coca de brossat com tu proposes ha de ser ben bona!!! una abraçada!!!

starbase ha dit...

És una llàstima que per on visc no es puguin aconseguir les figues de moro. Em recorden tant a la meva infantesa quan el meu pare em portava... amb aquella por a punxar-se però alhora amb el neguit de menjar-les ja!!

Aquest arrop és fantàstic i si pogués m'escaparia ara mateix a collir figues de moro!! De vegades fer-se gran és un trunyo :(

mercè ha dit...

Figues de moro..és ben curiós,l'origen d'alguns noms. També és curiós que alguns fruits sembla que s'amaguin rera les punxes perque no els toquem...els homes i dones que ens agrada la bona teca no hi haquè ens pari...Un arrop d'allò més dolcet(tot i no haver sucre).Xavier, estic ja una mica mosca amb el tema del llibre.Van dir que per setembre ens trucarien i a octubre seria a la venda...no han trucat ni han dit res!...A reveure,

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Queda pedent una jornada "panarra"!! ;)

Fuat Gencal ha dit...

ellerinize sağlık. şifa dolu bir lezzet.
saygılar.

Margarida ha dit...

No n'he menjat mai, i això que se'ns veuen moltes per aquí. però les figues de moro no m'han dit mai res. Posats a menjar figues, m'agraden les de coll de dama!
Ja diuen, ja, que allò que no has menjat de petit, és difícil que t'ho mengis de gran. I a casa, mai havien fet cas de les figues de moro.
A mi el que m'han agradat sempre són aquelles flors de color taronja que fan. I gens les punxes que tenen!

mesilda ha dit...

Bon dia Xavi
Per ací es fan moltes figues de pala i no fan cas d'arreplegar-les,es perden la majoria.I és llastima perque estan molt bones,i se les pot traure un bon joc en la cuina.
M'has donat molt bona idea combinant-ho amb el brossat.
Besets

Maribel ha dit...

Com va Xavier?
L'únic dolent de les figues de moro... és pelar-les. Per aquí sempre he vist que per no punxar-se les sostenen amb unes esmolles del foc mentres lis treuen la pell. Ma mare hi té especial traça. Ara pens que fa estona que no n'he menjades...
A mí també m'agraden molt els fruits de tardor, però no coneixia ni les serves ni les sorolles.
Ah! Vaig preparar un pot de mongetes envinegrades com les de la teva recepta, però encara no les he provat. Ja te contaré!
Una abraçada,

Francesc ha dit...

No se m'hauria ocorregut mai això de fer arrop de les figues de pala. Per les fotos, fa cara de ser molt i molt bo. És una bona idea per aprofitar-les. Fins ara només n'he menjades crues i pelades. Me l'apunte per si tinc ocasió de fer-ne. Tindré en compte això que dius del colador i les llavors. En tenen un munt. Salutacions.

mercè ha dit...

Per fíiiiii!!!, ahir vaig rebre carta de BONPREU on diu que del 4 al 16 d'octubre podem passar a buscar el llibre!,des del 18 estarà a la venda. A veure si et diuen o ja t'han dit alguna cosa!Una abraçada!

Abuela DIgital ha dit...

Hola

Tinc 3 receptes de figues de moro al meu blog, son boníssimes, hi he posat 100 gr de sucre per a fer melmelada, i després tot de derivats que n'han sortit.

Es empipador pelarles però un cop superat el tema estan bones!!

Anna

mercè ha dit...

Sóc la pesada de torn...JA TINC EL LLIBRE!!! amb les nostres receptes i la teva amb fotografía inclosa!Espero el tinguis a les teves mans en breu!Una abraçada maco.

© Rossejat | Tots els drets reservats.