dimarts, 29 de juny de 2010

Albergínia rostida

La meua amiga Teresa, que és d’Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida), ha vingut a fer-me una visiteta a ma casa de Mallorca per qüestions de feina. Una de les coses en què millor ens avenim és a aparellar els dinars i els sopars... Ens passem tots els àpats fent mmmmh, mmmmh! Vaja, que no tenim remei!


La idea ens va venir en un dinar, de fer un plat típic de la seua comarca... i aprofitant els ingredients de l’estiu, férem aquest plat que fou d’allò més deliciós i que us explique més avall. El pa negre de blat de xeixa que fiu just de matí i el gotet fresquet de vi negre de Mortitx van acabar d’arredonir un àpat espectacular.

Vet ací la recepta:


Ingredients:

— 4 albergínies bollides
— 1 ceba
— 2 alls secs a bocinets
— 3 ous
— 100 g de tomata ratllada
— 1 pimentó verd
— 75 g de pinyons (una mica torradets a la paella)
— julivert picat, sal, oli i pebre vermell (opcionalment)









Elaboració:

Talleu l’albergínia a trossets o a tires quan estarà semifreda. Sofregiu la ceba i els alls, el pimentó i la tomata. Mescleu-ho amb els pinyons i el julivert. Saleu-ho i, opcionalment, poseu-hi una culleradeta de pebre vermell (que no se us creme!). Bateu els ous i barregeu tots els ingredients. Vesseu el contingut a una cassola i rostiu-ho fins que serà cuit.

Bon profit!

COMPARTEIX-HO:

22 comentaris

mercè ha dit...

Ja és ben original aquest plat!, així és com millor s'entén la gent: davant un bon àpat tot es veu diferent!.Potser si algún polític o alt càrrec els assseiessim a la nostra taula amb un bon plat li canviarien les "males" idees i ens entendríem millor...(perdó, dec estar pensant en altres qüestions de país...je,je)

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Això ha de ser boníssim!!! penso fer-lo però mai he bullit albergínia...la vas pelar?

starbase ha dit...

ai caram, l'albergínia és un ingredient que no faig servir gaire i així queda ben bona!

Ja he vist que no, però a primera vista m'ha semblat que estava gratinada. Seria molt criminal acabar-ho amb un gratinat? :)

Xavier ha dit...

Mercè, no sé si allò que dius dels polítics és veritat... potser l'únic que funcionaria amb ells seria posant-los metzina, hehe! Besades!

M. José, sí, la vam pelar, perquè no sabíem com quedaria la pell bollida i després enfornada. Però no deu ser massa roí deixar-li-la. Una besada!

Starbase, de segur que un gratinat deu ser també boníssim a damunt, però has de pensar que allò que veus més groguet és l'ou. Salut!

Gemma ha dit...

És com una truita d'albergínia feta al forn... ha de quedar boníssima! I regat amb aquest vi i acompanyat d'aquest pa, segur que va ser un sopar rodó ;)

Teresa ha dit...

Ara que és l'hora de dinar i la gana apreta... m'aniria de fàbula!!! una cosa, l'alberginia es pot escalivar en lloc de bullir?
una abraçada!

Visc a la Cuina ha dit...

Aquest plat és una noveta per a mi, i jo també he fet mmm quan l'he vist!

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Aixo ha d'estar ben bo!! no ho he tastat mai...

Una abraçada

mesilda ha dit...

Bona vesprada Xavi
Quin dinar-te mes bó és vau espolsar!!!
Esta albergina rostida no l'he provat mai,i aixó que Aielo està a 10 km d'Ontinyent,però ací fem la verdura torrà al forn,un ratllet d'oli,un pessiguet de sal... i au!
Però pense que ben rostidet i afegin-li eixos ous ha d'estar bonissima!
La provarem,vaja que si!.
Besets.

Margarida ha dit...

Una cassoleta ben bona!
A casa només volen l'albergínia arrebossada. A mi m'agrada escalivada, en samfaina, en truita... Però mai l'he feta bullida. Crec que fins i tot es podria deixar la pell.
Una abraçada

josep ha dit...

Una recepta boníssima. I és que les albergínies, es facin com es facin sempre resulten delicioses.
Una abraçada

starbase ha dit...

Xavier, es que se me'n va la pinça hehehe. Respecte total per la tradició, que consti en acta.

:)

Maribel ha dit...

Fan ganes de ficar-hi la forqueta!! A més ho estic mirant a l'hora en que la gana ja es fa mala d'aguantar! Així que no te dic!
Encara que d'albergínies en trobam tot l'any me l'apunt per ara que vendrà la plena. Amb un poc de sort seran les del nostre hort!
Una abraçada,

Fem un mos ha dit...

Ja estic pensant amb l’esmorzar, i unes forquilletes d’aquest rostidet m’anirien d’allò mes bé Ummmm
Una abraçada

xisca ha dit...

M'ha agradat molt la teva greixonera d'albergínies. Jo també pens que ha de ser com una truita i en manco calories.

Que vàres arribar a fer el curs?

Una aferrada pel coll

kinnetik ha dit...

Quina pàgina més ben feta i quines fotos més bones.
Et deixe el meu enllaç per si t'agraden les meues.

andreu ha dit...

A la meua nòvia li encanta l'albergínia, li faré aquest plat! Gràcies!

silvia ha dit...

Que rico plato,creo quee me va a encantar,las berenjenas,para mí son un manjar,excelente!!

Un saludo

La Mambalina ha dit...

holaaaaa, tens un espai molt sencill i pulit,

petons!


lamam.

La Marieta ha dit...

Ja l'he fet, amb l'albergínia al vapor enlloc de bullida (massa aigualida). He triomfat!

La Marieta ha dit...

i l'he fet sense faltes, no com el comentari.

Xavier ha dit...

Hahahah! Molt bé Marieta!
Jo també ho provaré de fer amb l'albergínia al vapor!!! :P

© Rossejat | Tots els drets reservats.