dimarts, 11 de maig de 2010

Milhasson d’alls tendres amb faves

Després de diversos dies sense xarxa, per fi puc publicar de nou al blog.


Hui us presente una recepta de cuina d’Occitània que té per nom milhasson (en occità es pronuncia ‘millassú’). El milhasson és una mena de truita que es fa partint de tots els ingredients en cru (a banda de l’ou) i que s’acaba de coure al forn. 

Ara us explique com es fa! Només vull remarcar que, normalment, el milhasson té la forma de la nostra truita, ço és, redona i plana (vegeu, si no, aquesta foto). Emperò jo l’he volguda fer dins un motle de silicona que em regalaren per donar-li un toc original i és per això que té aquest aspecte! 



El milhasson és un plat molt corrent al Llemosí. Antigament es devia fer servir farina de mill (d’ací el nom) en la seua elaboració. Segons Vicent Marqués, aquesta mena de truita admet altres ingredients, a banda dels que hui en posarem, com ara vinagrella, alls porros, ciboleta; com també afegir-hi farina de forment o nou moscada ratllada.

Au, fem la recepta!


Ingredients:

— ceba
— alls tendres (també la part verda)
— 1 llesca gruixuda de cansalada (jo l’he substituïda per una de fina de pernil salat)
— julivert
— oli d’oliva (o sagí o oli de nous o greix d’oca)
— ous 

(Per a l’acompanyament)

— faves tendres
— una mica d’alls tendres i pernil salat tallat finet
— oli d’oliva i sal


Elaboració:

Ratlleu les creïlles, trinxeu la ceba, els alls tendres i el julivert ben fins. Barregeu tot això amb els ous batuts i salpebreu-ho.

En una cassola de fang sofregiu els daus de cansalada (jo hi he posat una llesca prima de pernil salat) amb una mica d’oli. 

Tot seguit, hi afegiu les creïlles i la verdura trinxada i ho coeu a foc molt fluix. (Jo aquest pas l’he fet dins el motle a bany maria). Remeneu-ho una miqueta mentre espesseix. En ser una mica quallat, entreu-ho al forn on serà devers 20 minuts a foc moderat. Ha de restar amb una lleu crosta per fora però molt tovet per dedins. 

Mentre el milhasson és al forn poseu les faves a una paella i coeu-les en companyia d’uns alls tendres capoladets i una mica de pernil salat fet a péntols. Saleu-ho (alerta de passar-vos, que el pernil ja hi pot aportar el toc de sal).

Millor si ho mengeu calent. Que vaja de gust!
l
COMPARTEIX-HO:

25 comentaris

Teresa ha dit...

Xavier, què bo ha d'estar això! no ho coneixia! però aprofitaré ara que encara hi ha favetes i alls tendres! m'ha agradat molt!
petó!

starbase ha dit...

Jo tampoc ho coneixía. És una variació ben interessant de la nostra truita.

I sempre aprenent alguna cosa, tú...:)))

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Doncs sigues ben tornat, Xavier.
Té molt bona pinta aquest milhasson. Prenc nota de la recepta perquè m'ha agradat. A la pròxima recepta.
Salut!

BuenasMigas. ha dit...

Xavier, les teves receptes em semblen sempre molt interessants. M'encanta la que has escollit per avui de la cuina occitana. La primera foto és bonica, però la segona m'agrada especialment, ja veus :o)

Una abraçada.

Marta ha dit...

Me encanta tu propuesta! siempre se aprende algo nuevo y rico y esta variante de la tortilla tiene muy buena pinta.
Saludos

El Oteador de los Mercados ha dit...

Una idea genial, a més de senzilla d'elaborar. Me la a punt per provar-la ... ja!.

Gemma ha dit...

No coneixia gens aquesta recepta del milhasson... Però ha de ser ben bona, és com una truita de patata i ceba enriquida amb pernil i acabada al forn. Boníssima i amb l'èxit garantit!
La presentació amb aquests motlles de silicona t'ha quedat genial ;)

ELS PEIXOS ha dit...

Caram Xavier ....estas fet un artista!!!!
aquest nom no el coneixia....

una abraçada.

mesilda ha dit...

Bona vesprada Xavi
Precisament ahir vam sopar nosaltres açò mateix!
La de vegades que el faig i no sabia que es deia Milhasson.
T'he de dir que m'agrada mes com el presentes tu.Queda genial en motles.
Besets.

Fimère ha dit...

bonjour
merci beaucoup xavier pour ton passage sur mon blog et pour ton gentil commentaire
ça m'a également permis de connaitre ton magnifique blog avec plein de recettes savoureuses et intéressants
comme cette recette de milhasson qui doit être délicieuse
merci beaucoup
bonne soirée

mercè ha dit...

La fotografia ho diu tot! ha d'estar tant bo que se'm fa la boca aigua...és de les receptes que m'agraden...Copio!.A reveure i contenta de reveure't!

Visc a la Cuina ha dit...

Em sembla una truita ben original, tant pels ingredients com per la presentació que li has donat! Una delícia!

SUSANNA ha dit...

HOLA XAVIER, GUAPO TU

NOMÉS DIG,...HUMMM QUE BO, I amb EL TEU PERMÍS EN PREG NOTA DE LA RECEPTA

PETONETS SUSANNA

Mercè ha dit...

Xavier, no coneixia el milhasson. Però ha de quedar una truita ben gustosa i boníssima! I la presentació que n'has fet, molt original i més atractiva. ;)
Petons!

Glòria ha dit...

Gràcies per descobrir-nos aquesta recepta occitana. Sens dubte, la farem!

xisca ha dit...

Felicitas per aquest milhasson i per a la presentació. Occitània , bressol de trobadors té un no se què que la fa atrient i encisadora , al manco per a mi.

Una abraçada

Miss Nono ha dit...

doncs a mi m'agrada molt més així, queda més original! té molt bona pinta Xavier. Per cert, potser al final vagi a bcn al juny també, vull fer un curs de cupcakes i aprofito. al final ens trobarem i tot!
Petons

Mima ha dit...

Ei Xavier quina requetepinta més bona!!! Nyam nyam a veure si m'animo i la faig :O)

StHilari ha dit...

crec que la teva presentació és molt més agraïda que la tradicional .. algun cop l'has provat amb farina de mill?
queda anotat el milhasson...

surfzone ha dit...

Jo també he fet alguna truita en motlle i queda molt divertida a la taula.

Richie ha dit...

Hola! estic aquí per agrair a les seves visites i els seus comentaris a la Cozinha Coletiva!
Jo no parlo català, així que estic utilitzant el traductor de google. Espero que ho entenguis. Si vol, li puc escriure en anglès. Em va agradar molt el tu blog (no pode veure l'altre dia).
Bé, això és tot per ara.
Gràcies!

Maribel ha dit...

Tant de bo haguès vist aquesta recepta abans, ja que la setmana passada tenia tots els ingredients per fer-la i no sabia quina sortida podia donar-los. Finalment vaig fer una truita parescuda, però no vaig aprofitar els alls tendres. La deix per a la setmana que ve!
És curiós que l'ingredient principal, el que li va proporcionar el nom (la farina de mill) s'hagi perdut en el pas del temps, no? Supòs que per la dificultat de trobar-lo avui en dia.
Felicitacions per la presentació i les fotografies.

Francesc ha dit...

Aquesta recepta és ben curiosa. Tot i això, compartim moltes coses amb la cuina occitana. Salutacions

La cuina vermella ha dit...

Estimat amic, els teus posts ens omplen de coneixement i de bones receptes, és un plaer immens visitar-te i tenir-te a prop. Un privilegi, segur!

Rosacr ha dit...

Hola Xavier, acabe de tropeçar amb el teu blog de pura chiripa i la veritat es que estic encantada. A partir d'ara et vaig a seguir per no pedre'm cap recepta.
Besos.

© Rossejat | Tots els drets reservats.