dilluns, 17 de maig de 2010

Cuina econòmica | Canelons de bledes

Furguem una mica més dins el Rebost de llibres. Hui parlarem del darrer llibre d’Antoni Tugores, un investigador i periodista mallorquí especialista en temes culinaris. I quina millor manera de conèixer el llibre que oferint-vos una de les seues receptes!


Les bledes són una mena de verdures que sovint cuinem de la mateixa manera. He triat aquesta recepta perquè és una manera ben divertida i gustosa d’aprofitar una bona garbeta de bledes i que la xicalla no se l’haja de menjar a contracor.

Vet ací la recepta.


Ingredients:

— 200 g de canelons
— un manat de bledes
— una ceba
— llet
— farina de forment
— ou
— 200 g de carn capolada de pollastre
— uns menuts de pollastre (fetge, morelles...)
— pèsols
— bolets
tomata
— oli, sal i pebre





Elaboració:

Dins un calderó sense oli ofegueu mitja ceba tallucada, remenant perquè no s’aferre. Afegiu-hi les bledes tallades fines, doneu quatre girades i poseu una poc d’oli per a acabar de coure-ho.

Afegiu-hi llet i una mica de farina i deixeu que s’espessesca. Lleveu-ho del foc i, en haver refredat, mescleu un ou a la massa. Ompliu els canelons, poseu-los en la safata del forn amb un glop de llet baix i dalt dels canelons. 

A banda, feu un sofregit amb una mica de carn capolada, els menuts de pollastre, els bolets, una mica de ceba i de tomata: salpebreu-ho i quan el sofregit estarà a punt, agegiu-hi un poc d’aigua, deixeu que pegue un bull i escampeu-ho per damunt els canelons.

Introduïu-los al forn i coeu-los al vostre gust.




          TÍTOL: Cuina econòmica. Receptes fàcils per a temps difícils de l’entorn de la cuina de Mallorca 
          AUTOR: Antoni Tugores 
          EDITORIAL: Edicions Documenta Balear 
          TIPUS DE CUINA: Tradicional / Local / De cada dia
             + informació



Moltes vegades, en voler fer una cuina senzilla i econòmica, hom recorre a receptes de plats dessubstanciats o forans, sense cap arrelament al territori. Pasta, arròs o companatge a caramulls ens tapen la imaginació dels milanta productes alimentaris variats, sans i, sobretot, barats!

Antoni Tugores, autor del receptari Cuina econòmica de l’editorial Documenta Balear, ens lleva la bena dels ulls i ens regala un seguit de plats bons de fer i a un preu més que raonable, sense, per això, decaure en la monotonia o en el desarrelament gastronòmic.

No debades, el seu autor ja obtingué, amb el llibre Memòria de la cuina mallorquina. Receptes antigues de tots els pobles (amb un pròleg de Ferran Adrià!), el premi World Cookbook Awards com a millor llibre de cuina mediterrània escrit en català atorgat per l’organització territorial Gourmand. Amb força coŀlaboracions a diaris i ràdios mallorquins, Antoni Tugores és un investigador exceŀlent de la nostra cuina tradicional a qui és menester parar una miqueta d’esment.

Cuina econòmica ens ofereix més de sis-centes preparacions dividides en quatre apartats (entrants i pastes, primers plats, segons i postres) entre els quals s’intercalen consells i preparacions de suport que cap cuiner hauria de passar per malla. Ingredients assequibles i propers cosa que costa cada vegada més trobar en els llibres de cuinaamb la indicació de la temporada de producció concreta. En cada recepta s’especifica el temps de preparació, el de cocció, el cost (el 93% de les receptes són de cost baix!), el nombre de persones, la dificultat, entre d’altres. Un apunt interessant són les receptes marcades amb un coret, indicador de les receptes menys calòriques i, per tant, més sanes. Culmina el llibre un índex per aliments que ens pot aidar a netejar els remitjons que, de vegades, envaeixen les neveres i congeladors de les nostres cases i que, en el millor dels casos, acaben al poal del fem.

El que hom valora més d’aquest llibre és, sens cap mena de dubte, el fabulós trencaclosques de receptes bones i econòmiques que Antoni Tugores ha dissenyat amb perfecció dins el marc de la cuina mallorquina i catalana en general. Tot un plaer de llibre per als amants de les receptes més nostres actualitzades per a encabir-les dins l’estrés i el tragí de la nostra vida diària. Un llibre altament recomanable.

[Publicat a la revista cultural DeBat a Bat el 4 de maig de 2010]
COMPARTEIX-HO:

21 comentaris

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Quins canelons mes bons! hauré de canviar els menuts, pq a casa no agraden, pero la resta té molt bona pinta...

Una abraçada,

Visc a la Cuina ha dit...

M'apunto a aquesta manera de menjar bledes. Aquests canelons són una exquisidesa!

La cuina vermella ha dit...

Hola estimat amic, primer de tot dir-te que la teva foto llegint és absolutament suggerent i xula. Segon, el llibre que ens ofereixes semble fascinant. Tercer la recepta que comparteixes amb nosaltres és molt útil ja que com bé dius sempre mengem (si es que en mengem) bledes de la mateixa manera. Un honor seguir-te! petons.

Gemma ha dit...

Són uns canelons ben originals, amb la carn picada per sobre... i el farcit de bledes és molt del meu gust, a casa ens encanten les verdures ;)

Caldebarcos ha dit...

Madre mía que canelones y la receta anterior no hace falta ni hacer hambre para comérsela.
Aunque me pediste que te escriba en gallego, me resulta difícil.
Intento leer tus recetas y voy pillando (tienes que reconocer que es más difícil que el gallego, jeje), si al final voy a aprender valençiá (no se si está bien)y todo.
Alégrame moito que che gustaran as galletas de avea, xa llo direi a Puri da túa parte.
Biquiños

mesilda ha dit...

Bona vesprada Xavi
Uns canelons totalment diferents.
Les bledes només les utilitze quan faig arròs amb bledes i naps.
Però m'apunte a esta proposta,que només mirar la foto ja apetix.

Referent al Milhasson,jo el faig en truita a la manera tradicional.
Per això vaig dir que m'agradava mes com el presentaves tu amb els motles.
Besets.

mercè ha dit...

Doncs a casa meva les bledes desapareixen!, els agrada a tots, així que m'apunto la recepta xavi!, gràcies!

Marta ha dit...

Ara he vist les teves Milhasson...quina passada! I aquest canelos, jo ja estic substituint la pasta del caneló, per una pasta d'arròs i preparant-me'ls! M'encanten les bledes!!!
Ptnts
M

xisca ha dit...

Tens tota la raó , és un llibre a tenir molt en compte. El vaig tenir a les mans i anava a comprar-lo i ja era a la coa per a pagar , em vaig donar compte que era a Lluc ( el vaig veure a la botiga del Santuari ) , que veníem a peu des de Caimari i no duia la cartera, he ,he,.... Així idò , el vaig tornar posar al prestatge. Però és un llibre dels que tenc pendent de compra.

Molt bona la recepta.

Una besada

Fimère ha dit...

avec les épinards c'est très tentant, ça change du de la farce habituelle et c'est très goûteux
la recette me séduit énormément
bonne soirée

Mercè ha dit...

Aquest llibre sembla que promet. Aquests canelons farcits de bledes, em semblen d'allò més adequats perquè la mainada mengi verdures sense adonar-se'n. :) I a mi que m'encanten les verdures, un plat senzillament deliciós!
Petons!

Fem un mos ha dit...

Las bledes m’agraden molt, paro sempre les menjo bullides, si els troncs son amples els menjo fet am beixamel i gratinats. La propera provaré com tu ens el presentes deuen d’estar boníssimes.
Una abraçada

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Xavier, quina proposta més temptadora, avui! Primer pel llibre, sembla molt interessant, molt suggerent, i me l'anoto per si el trobo, i llavors les bledes! Abans no en menjavem mai i aquest hivern les vaig fer senzillament barrejades amb un arròs sec i pinyons i sembla que ja tenien una altra cara, ara, com a farcit d'uns canelons llavors ja tenen cara, ulls i una mica de tot.
Una forta abraçada i fins la propera. Gràcies per passar per la meva cuina, i ets benvingut!

Teresa ha dit...

Xavier, quin canelons més bons! no sóc de bledes... però aquestes me les menjava! en posar carn per sobre m'has recordat la meva mare a la beixamel sempre i posava una mica de llonganissa (botifarra crua)esmicolada, hi queda boníssima.
Forta abraçada1

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xavier!!!!
Aquesta recepta per el temps que estem vivin...va perfecta....:-))))
per la dieta també ...però per el meu negoci no gaire ..eh!!!! tambées té que menja una mica de peix que va molt bé per la salut...:-)))
Una abraçada...

Dolorss ha dit...

Bons canelons i una manera molt bona d'emprar les "oblidades" bledes, ara, res de menuts si no son de pollastres criats a casa.

Petons

SUSANNA ha dit...

HOLA XAVIER, GUAPO TU

QUEDEN MOLTS BONS ELS CANALONS DE VERDURES,..A CASA ELS FAIG PERÒ AMB ESPINACS,...ELS I AGRADEN MES QUE LES BLEDES

MIL PETONETS SUSANNA

MARÍA ha dit...

Ciertamente las acelgas son en la cocina como los parientes pobres, pero a mi me encantan.
Los canelones tienen una presentacion deliciosa, el sabor se lo doy por seguro.

Gracias por visitar mi blog, voy a darme una vuelta y cotillear un rato el tuyo.
Un abrazo

Margarida ha dit...

Jo les bledes sempre les faig de la mateixa manera. I, a diferència de tots els que m'han precedit, et diré quina: amb patata bullida. I trobo que és una menja excel·lent (si es bull bé, és clar)! Però a casa no sé quines manies tenen amb la bleda que no la volen ni en pintura. Per això només la cuino per mi sola. Aquests canelons són ben originals, sobretot la manera de cobrir-los!
Una abraçada

StHilari ha dit...

a casa no en mengem molt sovint de bledes per això, segurament, quan surten sempre tenen molt èxit.... així que si la propera vegada surten amb aquest embolcall segur que arrasen....
Una abraçada

Maribel ha dit...

Hauré de comprar aquest llibre! Crec que és el que necessit. A ca nostra ens duen una panera de verdura ecològica cada 15 dies, amb productes molt de temporada i molt "arrelats" i a vegades me resulta difícil donar-los una aplicació que sigui alhora original i de la terra. També m'ha parescut interessant per això que dius dels "raconets" que queden perduts per la fondaria de la gelera, que amb un poc de sort van a parar a una crema de verdura o a una truita, sinó és (que com bé dius) acaben al poal del fems.
Ah! se m'oblidava enhorabona per aquests canalons ben originals i ben complets. Duen de tot!! Sé cert que són boníssims!
Una besada,

© Rossejat | Tots els drets reservats.