divendres, 23 d’abril de 2010

El que es menjava a casa │ Bacallà amb pebrot i tomata

Comencem hui el Rebost de llibres, el nou apartat de Rossejat. Un lloc on els llibres i les receptes de cuina aniran agafats de la mà. I quin dia més adequat que el de Sant Jordi!


Periòdicament escric a la revista DeBat a Bat ressenyes de les novetats més destacades de llibres de cuina i, juntament amb aquestes, publicaré a Rossejat una recepta del mateix llibre de què parlem!

Per engrescar la talent, presentarem un llibre molt abellidor de cuina tradicional de Girona i dels voltants. Es tracta del llibre El que es menjava a casa, una delícia que més ben editada no pot estar. La recepta que n’extraurem serà ben sucosa: bacallà amb pebrot i tomata.



Ingredients:

— lloms de bacallà (preferentment dessalat)
— 2 pimentons roigs per a fregir
— 10 tomates
— un grill d’all
— julivert
— sal
— farina
— oli d’oliva


Preparació:

Enfarineu els lloms de bacallà i fregiu-los. Reserveu-los.
Esbocineu els pimentons roigs a vetes ampletes i amb una mica d’oli fregiu-los. A mitjan cocció afegiu la tomata sense la pell ni les vinces (podeu utilitzar tomata empotada preparada per a fregir). Deixeu-ho coure devers 15 min.

Feu una picada amb all i julivert i afegiu-ho a la salsa. Incorporeu ara els talls de bacallà i deixeu-ho fent xup-xup vora 20 min més. Recordeu-vos de sacsar la paella o la cassola de tant en tant perquè no s’enganxe la salsa.

Bon profit!



     TÍTOL: El que es menjava a casa
     AUTOR: Carles Ginès
     EDITORIAL: Riurau
     TIPUS DE CUINA: Tradicional / Local
      + informació


Aromes que fan somniar

Deia un cuiner famós del nostre país que cuinar és un acte d’amor vers els altres, és un acte generós. Trobe que té raó, sobretot, quan es cuina per a un petit comitè, per a unes persones concretes a qui cerques conquerir el cor. Puix també tenim un cor entre el lleu i el melic.

La generositat de Carles Ginès en El que es cuinava a casa traspassa aquesta frontera i cal que l’elevem a l’enèsima potència. Carles Ginès ens ofereix les receptes casolanes de la seua família una cosa que costa força d’aconseguir (si s’aconsegueix) sobretot si les demanes a una família que no és pas la teua!

La senzillesa i l’arrelament al territori dels productes, les elaboracions i les històries que hi ha darrere són combinades amb una cura excelsa de l’edició en què ens dóna informació detallada de cada àpat i de cada passa culinària. Fa goig repassar amb la mirada unes pàgines plenes d’abellidores receptes mediterrànies amerades de simplicitat tècnica però amb el rerefons d’unes grans receptes.

Carles Ginès es presenta com un afeccionat a la cuina, però dins el seu recorregut gastronòmic trobem dos pesos pesants que donen sentit a aquest llibre: les seues dues àvies. Elles són punt de partida d’aquesta obra que repassa tots els àpats del dia i tots els ingredients que separa en sopes i escudelles, ous, arrossos, laverdura i la fruita, la grana una manera ben nostrada de referir-se als llegums i molts altres apartats igual o més sucosos.

En aquest llibre, que sura entre els menjars i les remembrances que s’hi associen, no podem deixar de banda la faena ben feta de Riurau Edicions: fotos, retalls, dibuixos i detalls, netament, deliciosos!

+ articles de DeBat a Bat


COMPARTEIX-HO:

26 comentaris

Miss Nono ha dit...

Té molt bona pinta aquest llibre Xavier, i el plat ja ni t'explico, amés sembla molt senzill de fer.
Per cert, m'ha encantat el teu diccionari :)

Petons

Mercè ha dit...

Xavier, veient aquest plat, el llibre promet! Avui estic ampliant la llista de llibres per comprar i fa por! ;)
Petons!

La cuina vermella ha dit...

Estimat amic!! només llegir-ho hem anat a la revista, i la Debat a Bat, i la declaració d'intencions de la revista, ens ha fet emocionar, aixecar-nos de la cadira per fer-vos un aplaudiment a tots vosaltres.
Molt bona idea fer aquest rebost de llibres, i més bona idea encara explicar-ho!!
Moltes besades.

mercè ha dit...

Aquest nou apartat del teu blog serà interessant de seguir. El bacallà gairebé surt de la fotografía i la picada fa venir salivera...A reveure Xavier!

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Encantada d'haver-te trobat, Xavier! (be, de fet, tu m'has trobat a mi) ens continuarem veient!

Una abraçada,

Maduixa ha dit...

Hola Xavier! tens un bloc molt bonic i unes receptes molt maques.

A mi també m'agrada parlar de llibres de cuina tradicional o arrodonir les receptes amb la història dels plats.

Trobo que es molt bonic de fer-ho. Jo també et seguiré.

un petó! :-)

StHilari ha dit...

Totes les receptes de bacallà tenen la meva aprovació per avançat, però si són tan atractives i saboroses com aquesta tenen tot un exelent ..
Bona setmana

mesilda ha dit...

Bona nit Xavier
Com tu deies ja estem en contacte.He donat un passeig pel teu blog i m'ha encantat.Serà un plaer visitar-te assíduament.
M'agrada molt la recepta que ens presentes,una recepta de tota la vida.Eixes són les bones.El titul del llibre ja ho diu tot,i serà bo perquè es canvie el temps verbal de passat a present.En la meua pròxima visita a la llibreria faré per localitzar-lo.
I la idea del rebost en sembla genial.Con be diu la Gemma,ara cal omplir lleixes.
Besets.

MªJose-Dit i Fet ha dit...

M´encanta la teva entrada!!! la recepta, el que expliques i el llibre que recomanes...mercis

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Bon dia Xavier,
Acabo de descobrir el teu blog pel comentari que has deixat al meu. Moltes gràcies, pel comentari i per donar-me la possibilitat d'entrar a la teva cuina, que pel que he vist m'agrada! Intentaré ser-ne una visitant assidua. Ah! escrius molt bé, felicitats.
Una abraçada.

ELS PEIXOS ha dit...

Hola Xavier !!!
No havia vingut abans perquè tincun problema amb el teu bloc.....Hi anat a buscar.lo perque l ´havia perdut del meu bloc....estava a vaig de tot i posave la ultima recepta ...fa un any ...., no se que ha passat , ara el treure i el tornare a posar....
fa uns dies que no va gaire be Internet i pasan coses rares...
Un bacallà estupend i ara anire a buscar aquesta revista per veure que hi feu....:-)))

Xavier ha dit...

Miss Nono, gràcies de pegar una ullada al diccionari! És una de les coses que més m’agrada del blog!

Mercè , aquest llibre em va enamorar. Té un disseny perfecte!

La cuina vermella , gràcies del coratge. DeBat a Bat és una revista que ja té set anys de vida. La gent que la duu fa una feina feixuga per actualitzar-la tot sovint.

Mercè , i mira que jo només havia cuinat l’abadejo cru amb esgarradets (espencats, escalivades...)!

Sonia – L’Exquisit, ací ens veiem!

Xavier ha dit...

Maduixa , gràcies de les floretes. Ens anirem coneixent. Nosaltres i les nostres cuines.

StHilari, tinc un exceŀlent teu? Redell!

Mesilda , moltes lleixes he d’omplir... sí! Estic content de tenir una lectora valenciana, com jo. Ens seguim.

M. José , gràcies!!!

Guspires que viatgen amb el vent (Gemma) , és la primera persona que em diu que li agrada com escric... estic tan emocionat! Grans mercès!

Xavier ha dit...

Els Peixos, gràcies d’insistir-hi: això qualsevol no ho fa... Espere que se’t repararà l’internet i puguem entrar amb comoditat a les cases nostres respcetives. Mercès!!!

Visc a la Cuina ha dit...

M'agraden TOTES les receptes del teu blog i la manera com les expliques. Se m'està girant feina! Molt bona pensada el diccionari! Gràcies per les receptes!

xisca ha dit...

Enhorabona Xavier!!! Em sembla una idea fantàstica . M'ha agradat també la recepta i el llibre que ens recomanes .

Una aferrada pes coll

Fem un mos ha dit...

Un llibre molt interessant, i una recepta de bacallà deliciosa.
Una abraçada

Teresa ha dit...

Xavier, molt intressant aquest nou apartat, aniré seguint les recomancions! aquest primer llibre i plat caurant ja!
petó

Maribel ha dit...

Hola Xavier,

Vaig conèixer rossejat gràcies a na Xisca de La cuina de son Fe. Un altre dia si escau i amb més temps, tan ella com jo, te podem contar la curiosa història que uneix els nostres blocs.
A part de les receptes, del disseny i de les fotografies me va cridar l'atenció que era en valencià, pel que sent un especial "afecte", conseqüencia de la història que (intentaré ser breu), ara te contaré.
Santa Margalida, el meu poble, està agermanat des de fa uns anys amb dos pobles de la Marina alacantina (Tàrbena i Xaló).
Pobles als que, fa 400 anys, una gran part de la població margalidana emigrà, a causa de la misèria que hi havia aleshores a Mallorca, a la cerca d'un futur millor i per tal de repoblar aquelles terres que havien quedat buides després de l'expulsió dels moriscs. Com a curiositat te diré que gran part dels llinatges d'aquests pobles són, encara ara, els mateixos que els del meu poble, que continuen parlant amb l'article salat i, no t'ho creuràs!... fent sobrassades, que per allà són conegudes per "tàrbenes"!!!
Per la meva banda, fruit de vàries visites allà, han estat unes bones relacions amb alguns dels tarbeners. Per la banda dels pobles, un parell de cops cada any s'organitzen viatges des d'un punt a l'altre i viceversa que han contribuït a un contacte afectuós i genuí entre les seves gents.
Així que, quan llegia les teves receptes me vengué al cap tot això que t'he contat, a pesar que veig que no ets alacantí.
Per cert, crec que tenc una aportació per al teu diccionari, que trob fantàstic, al igual que el recull de llibres: floricol (colflori per als mallorquins), que record de les converses amb els tarbeners. Ah! i coca de recapte (la nostra coca de verdura).
Bé, em sap greu! això de la brevetat no ha estat massa possible!
Ara només resta desitjar molta salut als nostres blocs i a tots aquells que ajuden a fer més coneguda la riquesa de la nostra llengua i de la nostra cuina!!

starbase ha dit...

Xavier, felicitats per aquest blog tan interessant. Aquest llibre també ho és, d'interessant i la recepta del bacallà és una de les que mirarè de fer. A casa sóm molt fans del bacallà!!

:)

Francesc ha dit...

El bacallà m'agrada molt i aquesta recepta també. Prenc nota del llibre que esmentes per si tinc l'ocasió de comprar-me'l. Salutacions

Glòria ha dit...

Bona idea aquesta de fer el recull de llibres, estem esperant les teves recomanacions! Haurem d'ampliar prestatgeries, je, je.

Xavier ha dit...

Visc a la cuina, grans mercès. El diccionari és un dels meus projectes preferits dins el blog!

Xisca, mercès! Espere aprendre moltes coses amb el teu blog!

Fem un mos, gràcies!

Teresa, gràcies! Jo també cauré en les vostres recomanacions, hehe!

Xavier ha dit...

Maribel, t’he deixat una contestació al teu blog. Encantadíssim estic amb el teu comentari!

Starbase, gràcies pel coratge! Estic content que us agrade aquest bacallà!

Francesc, el llibre val molt la pena. És una petita joia.

Glòria, sí, jo tambés estic pensant de fer unes noves lleixes exclusivament per als llibres de cuina, hehehe!

Irma ha dit...

A casa meva (Baix Empordà) també el menjavem així!!!!

aficionat ha dit...

Moltes gràcies per publicar una recepte del meu llibre.

© Rossejat | Tots els drets reservats.