divendres, 30 d’abril de 2010

Arròs de dejuni

Continuem amb receptes tradicionals de la meua vila: Torrent.


Hui he convidat dos coŀlegues a menjar un arròs al forn ben especial per a dinar: un arròs de dejuni. L’arròs de dejuni és un plat que, a banda de l’època de Quaresma, és típic de menjar el divendres. A ma casa, on els arrossos al forn ens apassionen —crec que és un sentiment valencià prou compartit—, aquest era un plat que sempre ens ha agradat bona cosa.

Aquest és un plat en què la senzillesa d’ingredients és manifesta. Arròs, creïlles, un grapat de cigrons i una cabeça d’alls. La resta és opcional. I, com deia un cuiner, el mèrit no és traure-li suc a un rellom de porc sinó a una fulla de bleda!


Vet ací la recepta:


Ingredients:

— ¼ kg de cigrons
— dues creïlles mitjanceres
— dues tomates mitjanceres
— dues cabeces d’alls
— uns quants péntols de pimentó verd i/o vermell (opcional)
— arròs
pebre vermell, sal, oli d’oliva, aigua i safrà




Preparació:

Poseu el vespre anterior els cigrons a remulla. Una vegada arremullats, poseu-los a una olla amb aigua i afegiu-hi una cabeça d’alls sencera (sense trencar-la!) i saleu el conjunt. Bolliu aquests ingredients fins que els cigrons seran tendres.

Fregiu lleugerament les creïlles a rondanxes en oli (no cal que siguen totalment cuites). També podeu fregir-hi superficialment els péntols de pimentó, emperò açò és opcional. Reserveu-ho. Deseu una part de l’oli per a futures receptes i en la resta sofregiu la tomata ratllada amb una mica de sal i un parell de grills d’all. Quan serà a punt, afegiu-hi un polsim de pebre vermell i no deixeu que es creme.

Ja tindreu parat l’arròs que voldreu en una cassola de fang  planeta (penseu que per cada mesura d’arròs, n’hi heu de posar una mesura i un quart de brou*). Mescleu bé amb l’arròs la tomata i els alls sofregits. Diposeu damunt les rodanxes de creïlla i les vetes de pimentó.

Traieu del brou els cigrons i la cabeça d’alls bollits i coŀloqueu-los damunt l’arròs. Deixeu que el brou alce el bull al foc.

Precalfeu el forn (de 180º a 200º, depèn també del vostre forn). Aboqueu-hi el brou bullent damunt l’arròs i entreu la cassola de fang, tot d’una, al forn. Quan serà ben eixutet, ja el podeu traure del forn i cruspir-vos-el!

Espere que us agradarà i... bon profit!


*Si el vostre forn és molt potent, podeu posar dues mesures de brou per cadascuna d’arròs.

COMPARTEIX-HO:

36 comentaris

Sonia - L'Exquisit ha dit...

A veure, pq jo pugui fer la recepta...q son les creilles i q son els pentols? pq al diccionari no diu res...;-)

Te una pinta fantastica!!!

Una abraçada,

Xavier ha dit...

Uep Sònia!
Que m’has escrit tan aviat que no he pogut actualitzar el diccionari!

Les creïlles són les patates. Un péntol és un tros esgarrat d’algun element. En aquest cas, d’un pimentó, o sia, d’un pebrot, com diuen altres.

Una besada i gràcies de l’interés!

Sonia - L'Exquisit ha dit...

Doncs ara si q ho tinc tot, la setmana q vaig cap a Barcelona, pero quan torni, segur q el preparo, ja t'explicaré com m'ha sortit, pq no soc gaire bona fens arrossos....

Una abraçada,

mesilda ha dit...

Ei! Bona nit Xavier
Que casssoleta mes bona t'ha quedat.Fa goig veure-la.
Jo també la prepare molt en casa perquè als meus fills els agrada molt,encara que jo afig costelletes perquè són molt carnissers...encara que està molt be això de traure el suc a les bledes.
Per cert,el que em dius que no pareix que tinga edat per tindre un fill tan major,això és que em mires amb bons ulls,perquè tinc un altre de 26 anys...jajaja..
Besets.

josep ha dit...

Com a bon valencià, t'ha quedat un meravellós arròs.
Els péntols tampoc coneixia el que eren, ara ja ho sé. Les creïlles si, d'alguna cosa ha de servir tenir amics valencians, he,he.
Una abraçada

Mercè ha dit...

Xavier, es nota que els arrossos els porteu a la sang, eh? ;) Quin goig que fa aquesta paella! I com tu dius, ben senzilla!
Petons!

Visc a la Cuina ha dit...

Que maco t'ha quedat aquest arròs i que bo que ha de ser! Pels comentaris anteriors he sabut que són les creïlles i els péntols, no en tenia ni idea!

ELS PEIXOS ha dit...

A mi l´arròs m´agrada amb el nom que vulguis donar.li ...sigui com sigui i amb tot el que porti......amb cigrons ni n´hi fet mai , deu ser molt bo també....

xisca ha dit...

Saps que no he provat mai de fer un arròs al forn, és una de les meves assignatures pendents , idò el primer serà aquest .

Ja veurem si en surt tant bò com a tu.

Una abraçada

IMMA ha dit...

El que me vaig perdre... Besades!!!

Margarida ha dit...

Quin goig que fa aquesta cassoleta d'arròs!
Amb un bon platja quedes ben satisfet!
No he tastat mai l'arròs amb cigrons, però ha de ser bona aquesta barreja (atenent que recomanen menjar llenties amb arròs).
Una abraçada

Teresa ha dit...

Hi teniu la mà trencada!he de provar de fer-lo al forn, ha de quedar molt bo i torradet!
Aquest té una pinta ...!
Una abraçada!

Margarida ha dit...

Et contesto aquí per si no passes pel meu bloc.
La meva àvia (que era d'un poble de Castelló), sempre que feia llenties hi afegia un grapat d'arròs. La meva mare va deixar de practicar aquest costum tan sa perquè tant a mi com als meus germans no ens agraden gaire les barreges. Però de gran he sabut que aquesta combinació és molt saludable perquè per tenir una alimentació equilibrada cal combinar l'arròs amb altres aliments rics en proteïnes i aminoàcids.
Ara, abans de respondre a la teva pregunta, m'he estat documentant i he trobat que aquí (http://www.inoutw.com/?cat=13) diuen que "per prendre proteïnes d’origen vegetal completes, és molt interessant combinar aliments vegetals, per un costat llegums (soja, llenties, cigrons, etc.) que solen ser deficitàries en l’aminoàcid metionina amb cereals (blat, arròs, civada, blat de moro, etc.) que són deficitaris en l’aminoàcid lisina. Generalment, en prendre aquests aliments junts es complementen els aminoàcids i s’aconsegueix un plat amb una bona aportació proteïca i complet, per exemple les llenties amb arròs."
Com veus, les àvies sempre tenen raó i tot el que fan ho fan bé.
Tu, amb la teva recepta, també!
Una abraçada

Miss Nono ha dit...

què bons els arrossos al forn!
jo els faig sempre en cassola de fang, encara que no al forn sempre. Tinc ja el punt agafat així.
Petons!

mercè ha dit...

Renoi Xavier! gairebé se sent l'oloreta!...ja me'n faria un plat. Tens raó amb això del rellom i la fulla de bleda! és una gran veritat, i per altra banda, molts dels GRANS plats coneguts per tots, surten de l'aprofitament del que tens a l'abast (gazpacho, pisto, migas...)A reveure i que ens segueixis fent salivar a tots davant la pantalla com fins ara!!!

BuenasMigas. ha dit...

Ai Xavier... aquest arrosset teu, em té el cor robat!!! ;o) Com domines el tema, noi! T'ha quedat imponent.

StHilari ha dit...

no fa molts dies vaig provar una paella, que com aquesta teva també duia cigrons,... la vaig trobar deliciosa... així és que, amb dejuni o sense, de divendres o diumenge ... serà qüestió de provar-la
Una abraçada

Gemma ha dit...

Coneixia les creïlles però no pas els péntols, je je ej... sort de l'aclariment :)
El trob un arròs d'aprofitament sensacional! I acabat el forn tinc poc costum de fer-lo... Ha de quedar cuit al punt!

Caldebarcos ha dit...

Hola Xavier, gracias por pasarte por mi blog y sobre todo por quedarte. Siento no poder quedarme yo, no tienes seguidores, te pondré en favoritos.
El arroz se ve estupendo aunque no lo entiendo todo voy sacando (no he visto el traductor).
Es un gran detalle por tu parte intentar escribir en gallego, pero los traductores son poco eficaces y hacen una traducción rara, poco fiel a lo que se quiere decir, que al final ni yo entiendo (más que nada porque no mantienen la estrutura de la oración) y más bien es traducción al portugués. Aún así me parece un detallazo.
Un saludo

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Bon dia Xavier!
Doncs tu has aconseguit treure-li el suc a la bleda amb aquest arròs. Una pinta deliciosa! Me n'apunto la recepta.
Ens anem seguint a la cuina.

starbase ha dit...

Sensacional. En les darreres dues setmanes estic entenent perqué 'anar a fer una arrosset a Castelló. Ja li vaig dir al Massitet i t'hi dic a tú: sou uns mestres!!

Maribel ha dit...

Mare meva, quin arròs! Quina menjera!
Això que diu na Margarida, ma mare ho fa el dia després d'haver fet "cuinat" per aprofitar el que queda del dia anterior. Hi afegeix arròs o fideus i a mi m'agrada més que el cuinat tot sol.
Per cert, m'encanta la paraula "péntol", no l'havia sentit mai.
Salut!

Cociña Poética ha dit...

Ola Xavier , nos va a encantar tenerte dando una vuelta por el blog !!!

Ante todo disculpa por no escribir en valenciano, no sabemos ,pero lo entendemos bastante , una de las pocas palabras que sé es "pancheta" de cuando estaba embarazada y "socarrat" o "socarraet" depende de la zona del País Valenciano en la que estés ;) , hace un año que tuvimos la oportunidad de conocerlo un poco más , decirte que tenemos un buen amigo Valenciano que nos hace una paella estupenda , tienes en nosotros unos buenos catadores de vuestros productos XD .

Bicos y gracias por querer conocernos.

Seguimos en contacto

Xavier ha dit...

Mesilda, a ma casa també fem arròs al forn amb carn. D’això en diem rossejat, heheh!

Josep, crec que ja he popularitzat el mot péntol per bé que només vol dir ‘tros’, ‘bocí’ d’una cosa.

Mercè, sí els duem a la sang... La meua àvia en tenia un per a cada dia.

Visc a la cuina, moltes gràcies!

Els peixos, vejam quan ens veiem. Tu duus el peix i jo l’arròs. Veuràs quin plat més bo que ens ix! Una besada!

Xisca, t’he de demanar una cosa de les parades en crestall...

Imma, si vols un dia te’l faig per a tu soleta. Crec que te’n lleparàs els dits! Heheh!

Margarida, gràcies de tota la informació. Tinc una curiositat. De quina vila valenciana era la teua àvia?

Teresa, gràcies, guapa!

Xavier ha dit...

Miss Nono, jo també els faria amb cassola de fang si no fóra perquè tinc vitroceràmica (de moment!!!). Una besada!

Mercè, m’encanta aprofitar els remitjons que hi ha sempre per la nevera. És la meua especialitat!

Buenas migas, grans mercès!

StHilari, sí! Prova-la de fer!

Gemma, crec que et sorprendria fer l’arròs al forn. Té una textura i gust molt bons!

Caldebarcos, el traductor és aquest: http://translate.google.com/#ca|gl| «Allá donde fueres, haz lo que vieres»! ;)

Gemma (Guspires), moltes moltes gràcies!

Starbase, vés-te’n a Vinaròs i començaràs a saber de què et parla en Massitet! ;)

Maribel, no he entès això del cuinat que m’has dit. Vols dir que feu una casta d’arròs al forn?

Cociña Poética, si no enteneu alguna parauleta podeu fer servir el traductor http://translate.google.com/#ca|gl| ! Ens continuem veient per ací! Molt bé per això de panxeta, socarrat i socarradet!!!

Cociña Poética ha dit...

XD,XD,XD,XD Grazas Xavier , estás convidado a escribir en valenciá no noso blog , encántanos o teu idioma e a oportunidade que nos das de expresarnos na nosa língua fora do noso blogue .

Bicos fortes .

xisca ha dit...

Hola xavieret... Ja he vist el teu missatge però no t'he pogut contestar abans ( noltros a ca nostra som afectats d'inundacions , així idò de moment no tenim internet) . Va ser un desastre, ahir!!! .He mirat per enviar-te un e-mail privat però no he vist com.

Noltros també vàrem fer un curset d'un cap de setmana i està molt bé , perquè ell t'ensenyarà el seu mètode fent una parada en crestall , és molt pràctic i sobre tot has de parar molt d'esment en com muntar el sistema d'exudació ( que hauràs d'afegir com a despesa , noltros vàrem mirar a leroy que n'hi ha un de semblant i surt més o manco pel mateix preu , o sigui que no està malament el preu que et dirà) , també en quan a les rotacions . Hauràs d'afegir també l'import del llibre ( a algunes de les biblioteques hi és , mireu abans de comprar-ho) , tu has mirar d'agafar el màxim d'apunts i sobre tot de fer-li els màxims dubtes que tenguis al moment. Una cosa molt important de les parades en crestall és el crestall ( és a dir els fems de bassa que ell fa però que no ven) és a dir hauràs de tenir animals per a poder fer-ho o algú que te'n suministri. Però jo sé de gent que va fer el curs en noltros i ho va fer amb un compost que venen a Leroy , que vé a ser uns fems de bassa de cavall ( els de cavall són molt bons) i els hi va donar molt bon resultat.

Si vols intentar-ho el millor és fer el curset , ja que hi ha molt poca informació per a poder fer-ho sense anar-hi .

Ja em diràs com t'ha anat , i si tens qualque dubte i noltros t'ho podem dir ho pots fer sense cap problema.

Després sé que també en fa d'altres de cursets per a millorar , aquest noltros tal vegada el farem qualque dia d'aquests.

Una abraçada

Maduixa ha dit...

Xavier, com es nota que hi tens la mà trencada :-) quin goig que fa el teu arròs.

Això que parleu de l'arròs amb llegums, la meva avia ho feia molt, però per allargar les llegums que havien pogut quedar del dia abans. Sobretot ho recordo amb les llenties. Jo crec que la meva mare ja no ho fa i jo tampoc, m'estimo més un arròs a la cassola o un bon plat de cigrons :-)

xisca ha dit...

Hola Xavier, no passa res si no tens un trast de terra , ell té un mètode per a poder fer-se al balcó fins i tot dins cossiols. Si mires el meu post de crema de verdures veuràs un enllaç a la seva pàgina web allà a on posa parades en crestall .

Jo trob que si val la pena fer-lo , si no suposa per a tu massa despesa.

Gràcies per a preocupar-te , encara no podem habitar ca nostra i esteim a l'espera que passi el perito de l'assegurança . Ja veurem com acabarà tot això. Ca nostra sembla que hi han passat un batalló de soldats. Esper que prest tot es solucioni , serà com una nova inauguració de ca nostra.

Una abraçada i fins aviat

Maribel ha dit...

No Xavier,
El que volia dir, és que ma mare, igual que l'àvia de na Margarida, combina llenties, o ciurons, o mongetes pintades, és a dir llegums cuinats (que noltros deim "cuinat")amb una grapada d'arròs. I com tu també fas amb aquest plat. El que passa és que ma mare ho fa per aprofitar el "cuinat" que ha quedat del dia anterior, vull dir que l'ingredient principal no és l'arrós, sino el llegum. De fet, a vegades en lloc d'arròs hi posa fideus.
Ara veix que l'àvia de Maduixa també ho feia.
Fins a la pròxima!

Visc a la Cuina ha dit...

Saps què hem fet avui per dinar? Aquest arròs de dejuni! I hem decidit apuntar-nos tots a fer la Quaresma tot l'any! Espectacular! Moltes gràcies per la recepta, l'haurem de repetir molt sovint perquè ens ha agradat MOLT!

Xavier ha dit...

Gràcies de provar-lo. Estic ben content que us haja agradat tant!

De veres, que me n'alegre molt!

Una abraçada!

Miss Nono ha dit...

Xavier jo tinc vitro però faig igualmente amb cassola de fang! ara m'he de comprar de nou una perquè la que tinc no és plana del tot i no em queda bé.

Sobre el tema halloumi vaig contactar amb el distribuïdor (són els mateixos que tenen la botiga a la boqueria) i em poden fer un enviamente mitjançant restaurants de màlaga. De totes maneres al mercat hi ha una parada de formatges, vull anar a veure si per un casual en tenen. Com a darrera opció, en 2 mesos vaig a bcn, aprofitaré llavors i pels teus nabius també :)

Sobre el tema del llibre Dim-Sum (sóc un desastre molt ocupat però m'enrecordo) la web d'on el vaig treutre ja no existeix, però ho sol-luciono aviat i t'envio un e-mail.

petons!

MARÍA ha dit...

Xavier, este arroz es el que como desde que tengo uso de razón, ya mi yaya nos lo hacía, mi madre también y ahora yo. Debo decir que ni hija lo hace de maravilla también.
Aquí en Manises se ha hecho toda la vida, al menos en las casas que yo conozco siempre lo he visto hacer.
sabes como le llamaba mi yaya a este arroz: Arros viudo.
Tienes toda la razón, pk aunque la base es la misma yo tambien se lo he visto hacer a mi mami con las rodajas de tomate, unas lonchas finas de panceta y unas ramitas de perejil.
Bueno, te diré que a mi me gusta el arroz al horno más que cualquier paella.

SUSANNA ha dit...

hola xavier, guapo tu

serà questió de provar-lo al forn, no li faig mai

petonets susanna

Raúl Ramírez ha dit...

Felicidades por tu blog, me gustaría poderme dirigir a ti en valenciano pero escrito, incluso en catalán, deja que desear, soy apasionado de los arroces, me gusta pensar que voy cogiendo nivel y espero captar muchos detalles de tu buen hacer. Es todo un lujo poder disponer de una experiencia como la tuya para mejorar nuestros arroces. Cuidate mucho.

© Rossejat | Tots els drets reservats.