diumenge, 14 de març de 2010

Raoles d’endívia

Vet ací una de les receptes menorquines que vaig dir que penjaria. Tot i que, després de fer una certa investigació, he comprovat, casualment, que a Mallorca no és gaire estrany aquest plat.



Algú, en veure el nom de la recepta, s’haurà demanat què és això de les raoles. Segons el Diccionari català-valencià-balear una raola (o rasola) és una massa oblongada de carn capolada, de peix, d’ous, de verdura, llegum, patata, etc. pastada amb llet o un altre líquid i fregida després d’arrebossar-se amb ou i farina o galeta ratllada. 

És curiós que aquest mot —sota la forma resoles— ja apareix al Llibre de Sent Soví, el nostre receptari de cuina més antic, i un dels més antics d’Europa.

La veritat és que són delicioses i molt lleugeres. Les tastí al port de Fornells i m’encisaren. A fi que les pugueu tastar, heus ací la recepta.



Ingredients:

— fulles d’endívia (alerta! l’endívia al País Valencià i a les Illes Balears és açò!)
— 4 ous
— 190 g de farina de forment
— 2 grills d’all
— julivert
— una culleradeta de llevat
— sal


Preparació:

 Primerament, bateu el ous. Incorporeu-hi els dos grills d’all pelats, el julivert i la sal, i tritureu-ho bé amb la batedora. Tot seguit afegiu-hi el llevat i la farina fins que aconseguiu una pasta que no siga molla però tampoc forta. Si voleu donar-li un toc d’esponjositat, afegiu-hi un rallet de llet (poca cosa).

Agafeu les fulles d’endívia i talleu-les en trossos de 2 cm si fa no fa. Afegiu-les a la massa. (Penseu que en mullar-se l’endívia perderà prou volum).

Poseu a calfar bastant d’oli (pot ser de gira-sol). Amb una forqueta agafeu porcions petites de pasta i fegiu-les dins l’oli roent.

En darrer lloc, quan ja les raoles s’hauran enrossit, traieu-les-hi i escorreu-les damunt paper de cuina absorbent.

I bon profit!

COMPARTEIX-HO:

19 comentaris

La cuina vermella ha dit...

A casa els pares, fan una versió del teu plat, quan fan carxofes arrebossades, al final, que queda una mica de farina i alguna fulla petita de carxofa, ho posen a la paella i fan una mena de crespells (així en diuen ells) que és bonissim. Els hi passaré la teva fantàstica recepta amb endívies. Salut, amic.

Gemma ha dit...

Uh! M'encanta! El trobo molt original, amb endívies... ha de quedar cruixentet, un vici d'anar picant...

ELS PEIXOS ha dit...

Aixó té que ser bonísim!!! Jo també faig el que t´explica la Txell , així que la teva recepta deu ser d´allò més bo.

Escolta ...perdona, però abans en el meu bloc estava fen proves i s´ha penjat un calamars que encara no esta acabat... ho sento!!!!!

Miss Nono ha dit...

apa no sabia que l'escarola es diu també endívia! sempre aprenem quelcom nou amb tu.
Tenen una pinta deliciosa i amb una salseta romescu han d'estar mmmm

Mercè ha dit...

Hola Xavier!! Gracies pel teu comentari al meu blog!! Quina alegria haver-te descobert! Tens realment un bloc que fa molt de goig! ;)
Jo tambe desconeixia que l'escarola l'anomenessiu endivia! I aquestes raoles per acompanyament han de ser bonissimes!

Cristina ha dit...

Hola Xavier!!
Acabo d'entrar al teu blog per primera vegada i m'ha agradat moltíssim tant les receptes com el disseny. Felicitats! A partir d'ara t'aniré seguint. Aquestes endívies tenen una pinta fantàstica

Xavier ha dit...

La cuina vermella, m’encanta això que has dit dels crespells. Ací, a Mallorca, els crespells són una altra cosa... però tot guarda relació... Provaré un dia de fer això amb les carxofes (ara que n’és la temporada!). Salut!

Gemma, sí, és ben cruixent i molt lleuger. Ideal per a combinar amb carn o peix. La veritat és que hi ha moltes més receptes de raoles, però aquestes les trobe molt originals.

Els peixos, tranquiŀla, fins i tot en proves, el teu blog és un pou de saviesa!

Miss Nono, sí en diem endívia i de fet, el nom científic de l’hortalissa és Cichorium endivia o siga que no anem gaire desencaminats... ;)

Mercè, gràcies dels elogis! Sí, les raoles van beníssim amb una altre plat, d’acompanyament!

Cristina, gràcies del comentari! Pel que fa al disseny, si tens cap suggeriment, serà benvingut!

Imma ha dit...

Hola xavier!!! Al (an es) final m'he animat... Jo sempre he menjat raoles de "jonquillo" i en faig unes amb les sobres del bollit que m'encanten:

- Verdures que hagin sobrat del bollit: 1 patata, mongeta, col, pastanagó, ceba
- carn picada de porc o pollastre
- Un ou sencer

Jo ho fic tot dins de la picadora, però també se pot aixafar amb una forqueta. No ha de quedar massa fi.
Sal, pebre bo i potser una miiica de nou moscada; ha de ser gustoset.

Ho pas per farina i ho fregesc. Queda súper bo, molt humidet... mmmmm

Xavier ha dit...

Imma, i quin privilegi que m’hages escrit!!!

Encara que no ho cregues, em fa molta d’iŀlusió i, a més, deixant-m’hi una recepta nova de raoles.

Parlem ben promptet, que haig d’explicar-te la meua súper idea!

xisca ha dit...

Hola Xavier, com tu bé has dit a Mallorca també en feim i a ca nostra ho feim ben igual que ho ha explicat n'Inma.

Les de ma mare són boníssimes...


Un blog magnífic.

Una abraçada

Xavier ha dit...

Xisca, estic ben content de tenir lectors (més tost, lectores)de la Roqueta. N’és tot un plaer!

Gràcies del coratge!

dolçosdesdecasa ha dit...

Hola Xavier! ja t'he localitzat! quin bloc més xulo! Què bones han d'estar aquestes raoles d'endivia! amb qualsevol verdura ha de quedar bona, no?
una abraçada (des de comacasa-res)

Mercè ha dit...

Xavier, doncs les magdalenes les faig en el paper que veus que no és molt fi, però tampoc molt gruixut. Però el truc que jo faig servir és, posar els motlles de paper dins motlles de silicona o dins les safates metàl·liques per a muffins. D'aquesta manera no es deformen gens! ;)
Petons!

Maria ha dit...

Hola Xavier!! Sóc la Maria, t'he descobert a través d cuina per llaminers!! M'encanta el teu bloc!! Unes receptes curioses!! Enhorabona!!
Una cosa, respecte magdalenes, si vols q et quedi
muntanyeta al damunt, quan hagis fet la masa l'has d deixar reposar a la nevera com a minim 1 hora. Treballo els caps de setmana en una Pastisseria i el pastisser fa masa dg x coure-les dimarts!! Tapa-la amb un film q toqui masa pq no faci crosta!! Espero q et serveixi, a mi em funciona!!
Un petonet!!

Carme ha dit...

Xavier,
Quina canya aquestes raoles, però una cosa, quan dius endívies de valència vols dir escarola oi? o endivia allargada que es fa en cava?
Un petó.

surfzone ha dit...

Gràcies per l'aclariment de les endívies... aquí són escaroles :-)

Xavier ha dit...

Mercè, Maria, Carme i Surfzone, gràcies dels comentaris!

Marta ha dit...

Hola Xavier, no coneixia el teu bloc, i t'haig de felicitar per tot el què hi tens. Aquesta recepta d'endívies m'ha entusiasmat. Crec que la provaré aviat. Jo acostumo a arrebossar les verdures amb farina de cigrons crec que també quedaria bé amb les endívies.
Felicitats!

Parella amb gat ha dit...

Caram, ja m'estic rellepant els bigotis. Hmmm... Te una pinta genial, i a més obre un munt de possibilitats, amb l'escarola (o endivia), o amb una combinació de verdures fresques... llavors ens vendran la tempura com una cosa superoriginal. ¡M'encanta! A veure si aconsegueixo que aquells dos en facin algún dia.

© Rossejat | Tots els drets reservats.