dimecres, 3 de març de 2010

Passejada dolça per Menorca

Fent una passejada pels dolços de Menorca. 
És fàcil de reconèixer la connexió amb la rebosteria de Mallorca i de la resta de països catalans, tot i que, en relació amb Mallorca, els noms canvien en alguna ocasió.

Entrem per les crespellines (o crespellets) fetes de farina, canyella, llima ratllada, sucre, sagí i ous. 
l










Tombem la cantonada i ens trobem amb els pastissets que poden ser farcits de confitura dalbercoc, de codonyat o figat (com la foto de la dreta) o buits (a lesquerra).
l









M
Muntem la costereta i veiem els amargos fets amb ametles, sucre, ou, llima i patata; els quals es desfan a la boca.












A
A mitjan camí entre el dolç i el salat (i així ens avancem al pròxim post en què farem una petita passejada salada per Menorca) escometem els flaons, un pastís farcit de formatge tendre de mitja sal, de forma redona amb la vorera amb puntes ovalades. La pasta s’elabora amb farina, oli i llevat premsat. S’aplana i damunt s’hi coŀloca el farciment fet amb el formatge mesclat amb l’ou.
 










Voleu acompanyar-me en la resta de la passejada? O per ventura us aventureu a fer-los? Us haig de dir que aquests són comprats, però ja m’he proveït de dos llibres exceŀlents de cuina menorquina: De re cibaria, de Pere Ballester (un llibre del 1923 que va per la setena edició) i La cuina de Menorca de Jaume Fàbrega i Carme Puigvert. 

Jo em llançaré a fer-ne un parell d’aquestes llepolies...
l
COMPARTEIX-HO:

11 comentaris

Margarida ha dit...

Sí, sí! Tan ben documentat com estàs, segur que fas unes bones postres. No triguis gaire, que nosaltres ja estem desitjant que publiquis les receptes (per poder-les copiar!)
Per cert, el llibre De re cibaria, està escrit tot en llatí, o només el títol?

Xavier ha dit...

Margarida, no, el llibre De re cibaria és en castellà i bocins en català. De llatí no hi ha res!

I sí, ara mire de triar per quina recepta comence!!! Heheheheh!

Gemma ha dit...

Sóc una enamorada de tot el que vingui de Menorca, des de la gent, el paisatge, fins a la seva gastronomia.
M'agrada molt aquesta passejada, ojalà pogués fer-la en primera persona i degustar tots aquests dolços...
Ja tinc ganes que estrenis aquests dos llibres, estic segura que faràs receptes per llepar-se els dits!

Queti B. ha dit...

Sembla que no totes les passejades serveixen per aprimar-se! Quin goig fan els dolços de les fotos! Bona sort amb el forn (que de vegades és traïdor).
Salutacions

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Uff quina gana m´ha entrat!!!! jajaja...vinga ja pots començar a posar aquests llibres en marxa que hem de aprendre a fer totes aquestes postres delicioses!!

La cuina vermella ha dit...

Bon dia, aquesta passejadeta per Menorca ha estat molt i molt gratificant a més de dolça. Ens ha encantat aquesta entrada. Bravo.

Francesc ha dit...

Caram, xiquet, quina passejada més bona!!! Ja ens en posaràs les receptes, no? Salutacions

Dolça ha dit...

Ja ens hem passejat per m4enorca i ens has fet venir salivera... estem esperant que facis les receptes i les publiquis, i tot prest les copiarem,jejej
PTNTS
Dolça

Xavier ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavier ha dit...

Gemma, saps què et dic? Que jo ja m’enamorava Menorca, però cada volta m’enamora més!

Queti B., sí que és de veres que els forns són traïdors sobretot el que té ma mare que m’ho socarra tot!!! ;)

M. José, ja m’he posat en marxa amb els llibres, emperò saps que n’hi ha de receptes... De moment en faré les més desconegudes!

La cuina vermella, moltes mercès. Espere que us agradaran les receptes menorquines que penjaré més endavant!

Francesc, i tant! Totes les receptes menorquines que faça les hi posaré! ;)

Dolça, et dic el mateix que a en Francesc, ben tost en publicaré alguna!

Ro ha dit...

Estaré ben atenta a aquestes receptes. Quin plaer! i quines ganes de tornar a Menorca...

© Rossejat | Tots els drets reservats.