Llima (o llimona o llimó) és el nom que rep en la nostra llengua el fruit de l’arbre Citrus limonum. No la confongueu amb un fruit semblant, però verd i menys àcid que, segons el TERMCAT, caldria dir en la nostra llengua llima dolça (o llimona dolça o llimó dolç) i no simplement llima (com el castellà lima).
Aquesta confitura és molt bona de fer i dóna un resultat bo, si bé, una mica àcid. Us recomane que l’empreu per a endolcir infusions juntament amb mel, per a afegir a iogurts blancs, a gelats de nata o per a posar-hi dins pastissos.
Ingredients:
— 1 kg de llimes (sense comptar pinyols i corfa)
— 700 g de sucre
— una miquiua de ratlladura de gingebre (al vostre gust)
Preparació:
Talleu la llima a grills o gallons i poseu-les a remulla dins una safa. Teniu-les-hi tres dies canviant-li l’aigua tant com pugueu (almenys dues voltes el dia). Aquesta operació es fa per a llevar-li amargor i acidesa a la fruita.
Una vegada haurà passat aquest temps, separeu la polpa de la corfa de la llima. És molt bo de fer, perquè amb la mà —sense ganivet ni res— podeu estirar de la corfa i us quedarà neta la polpa que podreu anar posant dins una olla. Vigileu que no us hi quede dins cap pinyol.
Ratlleu una mica de gingebre (segons la quantitat de llimes que feu) i afegiu-ho a la polpa de les llimes. En darrer lloc, afegiu-hi el sucre. A fi d’aidar la cocció podeu triturar una mica tot el contingut (just abans de coure). Us recomane que només ho tritureu una micona perquè es puga veure la textura del cítric.
Poseu-ho tot dins una olla i remeneu-ho fins que es reduesca a la meitat més o menys. Com a prova, podeu agafar una petita culleradeta i posar-la damunt un plat fred i comprovareu si la textura és la que voleu per a la confitura.
Una vegada feta, aboqueu-la dins pots esterilitzats i gireu-los per avall per tal de fer el buit. Us aconselle que ompliu bé els pots, perquè us poden quedar bambolles, en girar-los, en el peu del pot.
Agrairé qualsevol combinació maliciosa amb aquesta confitura. Iŀlustreu-me!
17 comentaris:
mmmm... àcida i dolça a l'hora... apuntada per farcir pastissos!!!
Besets!!
Simplement genial, intueixo el gust saborós que li dona el toc de gingebre al llimó, quina delícia. És fantàstica, i el potet t'ha quedat genial. Molts petons per la bona feina.
A mi se'm fan malbé les llimones, ja que moltes les utilitzo per ratllar la pell i se'm van assecant. Suposo que les podria aprofitar per fer aquesta confitura, no?
Ondia i amb gingebre... un toc de genialitat per a una confitura que t'ha quedat igual: genial
Boníssima, amb el toc de gingebre... I amb llima dolça també ha de quedar molt bona!
La idea d'acompanyar el iogurt amb la melmelada... deliciosa!
Maria, sí, o també infusions. Just suara me n’he fet una amb una mica de te turc que em dugué un amic meu d’Istambul... Ha estat exceŀlent!
Vermells, jo encara no m’he fet fadrí, ni adult per a competir amb vosaltres! ;)
Cristina, prova de fer aquesta confitura puix és ben bona de fer. I si vols una cosa més suau, pots emprar-les per a fer un lemon curd anglès (llima quallada)!
St. Hilari, grans mercès! El teu blog amb els gotets em té aŀlucinat!
Gemma, si vols que te n’envie un pot i fas algun pastís dels teus! T’advertesc que hauràs de contrarestar l’àcid! ;) Hehe!
Hola!,quina grata sorpresa el teu blog!!,m'agrada molt, especialment perquè la meva àvia tot i que era d'Eibissa tenia mots que m'has recordat,a més a més, Menorca em porta molts bons records:les taules,talaiots,naveta des tudons,fornells,ciutadella,les coves de'n xoroi...Agraïda pel teu comentari al meu blog, espero seguir en contacte!per seguir-te de prop ara et poso a la meva llista.A REVEURE!Mercè-destapant cassoles.
Mercè, moltíssimes gràcies de la teua visita. Jo ara visc a Mallorca, però com hauràs intuït sóc valencià...
Jo també et seguiré de prop!!!
Una salutació!
El proper diumenge penso agafar una bona bossa del llimoner dels meus pares y fer aquesta recepta, ha de ser deliciosa....!!!
Yo también he hecho una mermelada de lima pero con un toque de hierbabuena, yo como tuve una mala experiencia con ponerla en agua (yo solo 1 dia), he probado con este método
Aquesta confitura per prepara pastissos te que ser genial, i el gingebre amb la llima deu donar-li el toc. Queda anotada.
Una abraçada
Me encantan las confituras y tu combinación me parece muy rica. El gengibre le da una nota de sabor a todo impresionante.
Saludos
Estimado amigo
Hemos visitado tu blog y estamos muy interesados en hacerte una propuesta..
Mi mail es menchu@extremacalidad.com
Si eres tan amable me envías tu dirección y contactamos.
Un saludo.
M. José i Zeditas, com ja li vaig dir a na Cristina, que també podeu fer lemon curd anglès amb les llimes –és com una llima quallada amb ou–. Per cert, si us interessa tenir les clovelles, podeu ratllar-les i conservar-les al congelador!
Marta, el teu blog m’ha encantat! El gingebre hi fa un toc molt especial a la confitura... prova-la de fer!
Aquesta em falta fer-la, Xavier! me l'apunto! soc molt fan de les melmelades.
peto (des de comacasa-res)
Ja saps, Teresa, llança't a fer-la! Ara, el toc àcid et sorprendrà! ;)
Ep, una altra recepta per aprofitar les llimones de l'arbre del sogre :-O
Per cert, no tenia ni idea del nom de l'altra: la llima dolça!
Publica un comentari a l'entrada