dissabte, 6 de febrer de 2010

Pizza de verdura i pasta d’olives negres

Canviem totalment de registre.

En les ‘vacances’ que passí a ca mos pares a Torrent aquestes festes de Nadal una nit vaig fer pizzes per a tota la família. Tenia llevat mare a la nevera (i que encara conserve!) i vaig posar-n’hi una miqueta, també hi afegí una mica de llevat de forner a fi que pujara més aviat. La pasta quedà prou bé, encara que un poc fada.

Havent tornat a la Roqueta, despús-ahir proví de fer-ne una amb la massa d’olives negres (per això aquella color fosca que té!) amb una mica de verdura. I aquesta vegada pensant en la sal!

Potser hi hauria qui em diria per què no he anomenat ‘coca’ aquest plat; i potser tindria raó. Vaig llegir no sé on que l’únic ingredient que diferenciava les coques (salades, és clar!) de les pizzes és que les primeres no duien formatge.

Per ventura és una obvietat, però pensant pensant arribí a la conclusió que els valencians (i dins els valencians incloc els valencians del nord i els valencians insulars!) no tenim costum de menjar formatge calfat (almenys pel rotle on jo em moc) en els plats tradicionals.

I si m’enganye i algú sap cap recepta que duga formatge calfat en algun plat de la nostra gastronomia tradicional que no es talle un pèl a dir-m’ho!




Ingredients:

― formatge (n’he posat del mozzarella que venen en rodanxes)
tomata a rodanxes
pimentó verd italià tallat llarg
― ceba tendra
― oli d’oliva (en tenia un d’aromatitzat amb alfàbega!)
― sal
― orenga

 (per a la massa)

― farina (jo n’he fet servir de forment integral i normal barrejades)
― 2 cullerades de pasta d’olives negres
llevat (de forner o llevat mare, jo n’he posat dels dos)
― sal
― aigua


Preparació:

Per a fer la massa, afegiu tots els ingredients en un bol i fenyeu-ho a fi de tenir una pasta homogènia (de textura i de color). [Tingueu en compte que per a un 1 kg de farina podem posar vora 40 g de llevat de forner i 550 ml d’aigua].

Deixeu-la tovar una hora (si hi heu posat llevat de forner) o més temps (si hi poseu llevat mare). Ha d’augmentar més o menys el doble del volum inicial (mireu en les imatges el volum que féu en una hora).

Un vegada doblat el volum, esteneu la massa en una safata de forn (podeu posar-hi davall un paper sulfurat ―de forn― perquè no s’enganxe). Deixeu-la reposar mentre talleu la verdura en rodanxes o en làmines (com més us agrade). Podeu posar-hi més ingredients com ara tonyina, tàperes o més olives damunt!

Coŀloqueu tots els ingredients damunt la massa i, amb el forn prèviament calfat!, fiqueu-la al forn fins que siga ben cuita. En un forn potent pot estar a punt ben bé en 20 min.

Ja us la podeu cruspir!


Altres denominacions:  pizza with vegetables ang black olives paste, pizza aux légumes et pâte d'olives noires, pizza com legumes e pasta de azeitonas pretas, pizza con verduras y masa de olivas negras.
COMPARTEIX-HO:

11 comentaris

Marta ha dit...

Vaig estar per València fa poc i em va encantar l'all i pebre...vull la recepta que pot ser?
Ptnts
M

Gemma ha dit...

Porti formatge o no, es digui coca o pizza, aquesta recepta teva té una pinta boníssima!
Per cert, què significa fada? Gruixuda?

Xavier ha dit...

Marta, no tinc cap recepta d'allipebre... A ma casa no hi ha costum de fer-ne. La recepta és pròpia, més tost, de la zona de l’Albufera de València. Però no patesques; si l'aconseguesc, te la passaré!

Per cert, quins plats tastares més?



Gemma, fat és un adjectiu que vol dir ‘mancat de sal’, ‘insípid’.

El peix m’ha sortit fat.
La sopa serà fada si no l’amaneixes una mica.
Els creps tots sols són fats.
Són fades les creïlles? Posa-hi sal!

Francesc ha dit...

M'ha agradat molt aquesta coca teua (o pizza). Això de tindre "massa mare" està molt bé. Jo use el rent de forner, del de compra, quan faig coques o pizzes. M'ha sorprés que usares l'adjectiu "fat", perquè, és clar, em sonava als meus amics mallorquins. Bé, això ens fa enriquir el registre, no? Salutacions

artemisa ha dit...

Mmmmmmmmmm, eixa coca enformatjada ha d'estar de vici! A més, sona tan bé, això que la massa t'ha eixit fada, hahaha.

A veure si puc aconseguir-te una bona recepta de l'all i pebre.

Xavier ha dit...

Francesc i Artemisa aielonera, la paraula fat és ben viva a Mallorca però crec que l’hauríem d’utilitzar en la llengua general. Per a expressar aqueix concepte en el català tradicional de València utilitzem el mot dolç [L’arròs t'ha eixit dolç, tira-li un poquet de sal], però en un registre més general crec que pot arribar a confondre! Bé, almenys és la meua proposta.

Ja ho sabeu: «Qui cuina dolç, cuina per a molts i qui cuina salat, cuina per al gat»!

Margarida ha dit...

Jo estic amb tu que això és més aviat una pizza que una coca. Però atenció!!!!! Hi ha pizzes i pizzes! No confonguem ara una pizza casolana con la teva (o les que faig jo) amb aquestes pizzes que ja venen preparades, i que em resulten desagradables del tot (no només a la vista sinó a l'estómac!)

No he fet mai la massa amb olivada (i és que no som gaire amants de les olives negres, excepte el Pere), però reconec que la fa original i molt gustosa. Mira, ara mateix li clavaria un bon mos a la teva!
Ah, i l'olor de pa que fa mentre la tens al forn?

Una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Ostres....Jo viuria de pizzes i de entrepans i arròs i pasta...ja veus tot el que pitjor va, per la dieta..
Les pizzes m'encanten , i aquesta té una pinta extra!!! a més , de verdura i olives , amb una mica d'oli picant ...són les meves!!!!
Noi , sort que és tard , sinó m'ha aniria a fer-ne una..

Xavier ha dit...

Margarida, quanta raó! No m’agraden gens les pizzes preparades, sobretot unes que es diuen Casa Tar...
La veritat és que quan la fas a casa té un gust especial i els aliments són ben frescs, clar... no com les altres!

Els peixos, amb l’increïble assortiment de peixos podríem fer pizzes de tota mena, eh? hehe ;)

borboleta ha dit...

Ja he fet la pasta, boníssima, la recomane.

pitus ha dit...

Hola Xavier, felicitats pel bloc. Hi ha una recepta menorquina de "coca" amb formatge. Porta ceba, salsa de tomàtic i formatge de maó ratllat. La pots trobar al llibre: La cuina dels menorquins de Josep Borràs i Damià Borràs.

Pitus.

© Rossejat | Tots els drets reservats.