dilluns, 1 de febrer de 2010

Diccionari del coc

[Agraesc qualsevol aportació al diccionari. Envieu-la a rossejat@gmail.com]


  A
a remulla: a remull, en remull, en remulla
abadejo: abadeig, bacallà │ Gadus callarias
ametla: ametlla fruit del Prunus amygdalus
arboça: alborç, arboç, boç, cirera darborç, llipota fruit de lArbutus unedo
atzerola: sorolla, cerola fruit del Crataegus azarolus

  B
bacallà: en moltes contrades és sinònim dabadejo │ Gadus callarias
batafaluga: matafaluga, anís verd, [coŀl.] llavoretes  Pimpinella anisum
brossat: brull, mató, formatge fresc (Eivissa)

  C
cacau: en certes comarques valencianes, cacauet.
calfar: encalentir, escalfar
canella: canyella. És lescorça de larbre Cinnamomum verum.
canyella: vegeu canella
capolar: fer a bocins, triturar. Carn capolada.
carabassat: fruita confitada
cari: forma etimològica del tàmil kari, conegut també amb langlicisme curry o curri.
carlota: carrota, pastanaga, safannària, safanòria │ Daucus carota
corfa: clovella, pela, escorfa, clovell, clova, corfoll, clofoll, clofolla, clòfia.
corró: rotle. Formatge de cabra en corró.
creïlla: patata, pataca, trumfa. 

  D
dacsa: panís, blat de moro, blat de les Índies.

  E
embetumar: (fig.) cobrir amb una pasta una superfície
endívia: escarola Cichorium endivia
entreverat (o entrevirat): Mesclat de diferents colors o textures que no es confonen. Fruita entreverada: ni madura ni verda.
esclata-sangLactarius sanguifluus

  F
farigola: timó, frígola, tem Thymus vulgaris
fat (fada, fats, fades): sense sal, insípid
fènyer: amassar
festuc: pistatxo fruit del Pistacia vera
figa de pala: figa de moro, figa de pic, figuerassa │ Fruit de l’Opuntia ficus-indica
filet: (1) tros prim de carn o peix, sense os o sense espina.
         (2) tros de llom del bou, de la vedella, etc., que no té ossos ni tendrons.

fiŀlo: Pasta d'origen grec que es presenta en làmines extremament fines i que s'utilitza per a elaborar postres o altres menges salades.
forment: blat


  G
galeta capolada: galeta picada, pa ratllat
galló: grill 
garba: manat
greixonera: greixera, cassola de fang [entre altres significats]
grill: Cadascuna de les porcions en què està naturalment dividit el cos de certes fruites, com les taronges, les nous, etc.

  H
herba-sana: menta

  I
indiot: titot, tit, gall d’indi, gall dindi, pioc.
  J

  K
kadaïfi: Pasta dorigen grec que es presenta en forma de cabells extremament fins i que sutilitza per a elaborar postres o altres menges salades.

  L
llevat: rent
llibrell: (i dial. gibrell, ribell, dribell): Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses a remulla.
llima: llimó, llimona │ fruit del Citrus limon
llustre: (Susa en lexpressió sucre de llustre): sucre en pols.

  M
manat: garba 
moraduix: marduix Origanum majorana
morella:  pedrer, pedreret, estómec d’un ocell

  N

  O

  P
paperet de llimonada (o llimonada de paperet)àcid tartàric i bicarbonat sòdic
pebràs: Lactarius sanguifluus
pebre de cirereta: vit, vitet, dit, ditet, bitxo, pebrereta, cirereta (Capsicum annuum varietat longum)
pebre vermell: pebre roig, pebràs vermell, pebre bord
péntol: bocí, tros petit, veta
pernil: cuixot
pimentó: pebre, prebrera, pebrot fruit de Capsicum
putxero: bollit (Mall.), olla

  Q

  R
rall: raig (de líquid)
rellom: filet de porc
rent: llevat
roent: calent, que bull, que crema.
rovellóLactarius sanguifluus

  S
safa: llibrella, recipient
sagí: llard, saïm
sègol (o segó): Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies │ Secale cereale
sorolla: atzerola, cerola fruit del Crataegus azarolus

  T
talent: gana de menjar, gana, apetit
timó: farigola, frígola, tem Thymus vulgaris
tomata: tomaca, tomàquet, tomàtiga
tovar: fermentar, llevar

  U

  V
verat: cavalla, bis, bísol Scomber scombrus
veta: péntol, tira
vinça: llavor del pimentó o de la tomata.

  W

  X
xirivia: xerivia │ Pastinaca sativa
xeixa: Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc, que produeix les farines panificables │Triticum aestivum, Triticum vulgare
  Y

  Z
COMPARTEIX-HO:

11 comentaris

elblocdelxuli ha dit...

pues no te falta primo, ni nada... paella... a banda... safanòria... salmorra... ventresca?...

Anònim ha dit...

I la paraula 'carlota' !!! Que jo només l'he escoltat dir per la terreta...
M'agrada molt el blog. Enhorabona. Es nota que està fet amb amor.
C.

Xavier ha dit...

Bon dia, anònim C., el mot carlota ja està inclòs. Carlota (i la variant carrota) es diuen dins Andorra. També té mots germans a l’occità i el francès, etc.

Anònim ha dit...

Aqui a Vinaròs, al pedrer li diem pereret.
M'agrada molt aquest diccionari!!!!

Xavier ha dit...

Gràcies anònim! ;) Ara ho inclouré al diccionari.
De tota manera, em fa l'efecte que 'pereret' deu ser una derivació de 'pedreret' diminutiu de 'pedrer'. No trobes!

Gràcies de la visita!

el taller de cuina ha dit...

La del diccionari és una idea fantàstica, i a més crec que necessària a dia d'avui. De debò, m'encanta!!

Anònim ha dit...

Bon dia,
M'he topat de pura xamba amb aquest blog i la veritat
que hi ha coses que m'agraden molt.

Volia fer un comentari arran la paraula "greixonera".
Tot i que diu:(entre d'altres sinificats) i com que és de cuina...
Sabieu que a Eivissa anomenen
així un dolÇ?
Gràcies. Rbk

Xavier ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavier ha dit...

Ei, anònim(a), moltes gràcies del comentari! Et refereixes a la Greixonera de brossat que també fan a Mallorca? Crec que hi ha diversos plats que reben el nom del recipient (com la famosa 'paella').

Estic content que t'agrade el meu blog! Una salutació!

Anònim ha dit...

Herba-sana no és menta, tot i que és una mentolàcia.

Anònim ha dit...

Trobo a faltar les variants de la paraula patata: pataca, trumfo, creïlla.
Una abraçada

© Rossejat | Tots els drets reservats.