Diccionari del coc

[Agraesc qualsevol aportació al diccionari. Envieu-la a rossejat@gmail.com]

  A

a remulla: a remull, en remull, en remulla
abadejo: abadeig, bacallà │ Gadus callarias

ametla: ametlla │ fruit del Prunus amygdalus
arboça: alborç, arboç, boç, cirera d’arborç, llipota │ fruit de l’Arbutus unedo
atzerola: sorolla, cerola │ fruit del Crataegus azarolus

  B

bacallà: en moltes contrades és sinònim d’abadejo │ Gadus callarias
batafaluga: matafaluga, anís verd, [coŀl.] llavoretes  │ Pimpinella anisum

brossat: brull, mató, formatge fresc (Eivissa)

  C

calfar: encalentir, escalfar
canella: canyella. És l’escorça de l’arbre Cinnamomum verum.
canyella: vegeu canella

capolar: fer a bocins, triturar. Carn capolada.

carabassat: fruita confitada

cari: forma etimològica del tàmil kari, conegut també amb l’anglicisme curry o curri.

carlota: carrota, pastanaga, safannària, safanòria │ Daucus carota

corfa: clovella, pela, escorfa, clovell, clova, corfoll, clofoll, clofolla, clòfia.

corró: rotle. Formatge de cabra en corró.

creïlla: patata, pataca, trumfa. 

  D

  E

embetumar: (fig.) cobrir amb una pasta una superfície
endívia: escarola │ Cichorium endivia
entreverat (o entrevirat): Mesclat de diferents colors o textures que no es confonen. Fruita entreverada: ni madura ni verda.
esclata-sang: Lactarius sanguifluus

  F

farigola: timó, frígola, tem │ Thymus vulgaris

fat (fada, fats, fades): sense sal, insípid

fènyer: amassar
festuc: pistatxo │ fruit del Pistacia vera
figa de pala: figa de moro, figa de pic, figuerassa │ Fruit de l’Opuntia ficus-indica

filet: (1) tros prim de carn o peix, sense os o sense espina.

         (2) tros de llom del bou, de la vedella, etc., que no té ossos ni tendrons.

fiŀlo: Pasta d'origen grec que es presenta en làmines extremament fines i que s'utilitza per a elaborar postres o altres menges salades.

forment: blat

  G

galeta capolada: galeta picada, pa ratllat

galló: grill 

garba: manat
greixonera: greixera, cassola de fang [entre altres significats]

grill: Cadascuna de les porcions en què està naturalment dividit el cos de certes fruites, com les taronges, les nous, etc.

  H

herba-sana: menta

  I

indiot: titot, tit, gall d’indi, gall dindi, pioc.

  J

  K

kadaïfi: Pasta d’origen grec que es presenta en forma de cabells extremament fins i que s’utilitza per a elaborar postres o altres menges salades.

  L

llevat: rent

llibrell: (i dial. gibrell, ribell, dribell): Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocònica invertida, més ample que alt, i que serveix per a escurar els plats, rentar-se els peus, posar coses a remulla.

llima: llimó, llimona │ fruit del Citrus limon

  M

manat: garba 
moraduix: marduix │ Origanum majorana
morella:  pedrer, pedreret, estómec d’un ocell

  N

  O

  P

paperet de llimonada (o llimonada de paperet): àcid tartàric i bicarbonat sòdic

pebràs: Lactarius sanguifluus
pebre de cirereta: vit, vitet, dit, ditet, bitxo, pebrereta, cirereta (Capsicum annuum varietat longum)

pebre vermell: pebre roig, pebràs vermell, pebre bord

péntol: bocí, tros petit, veta

pernil: cuixot

pimentó: pebre, prebrera, pebrot │ fruit de Capsicum

putxero: bollit (Mall.), olla

  Q

  R

rall: raig (de líquid)

rellom: filet de porc

rent: llevat

roent: calent, que bull, que crema.
rovelló: Lactarius sanguifluus

  S

safa: llibrella, recipient

sagí: llard, saïm
sègol (o segó): Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies │ Secale cereale

sorolla: atzerola, cerola │ fruit del Crataegus azarolus

  T

talent: gana de menjar, gana, apetit

timó: farigola, frígola, tem │ Thymus vulgaris

tomata: tomaca, tomàquet, tomàtiga

tovar: fermentar, llevar

  U

  V

verat: cavalla, bis, bísol │ Scomber scombrus
veta: péntol, tira
vinça: llavor del pimentó o de la tomata.

  W

  X

xirivia: xerivia │ Pastinaca sativa
xeixa: Blat de gra tou, esblanqueït o rogenc, que produeix les farines panificables │Triticum aestivum, Triticum vulgare

  Y

  Z