dimecres, 3 de febrer de 2010

L’estrena del blog. Què és el rossejat?

Fa ja uns quants anys, una vesprada d’estiu amb un ventijol suau, parlava amb la meua àvia a la caseta que tenim a Torrent. Ella s’agrunsava en el balancí mentre jo, en una cadira vora seu, apuntava unes quantes receptes valencianes. Crec que estava a punt d’anar-me’n a viure a Mallorca i volia saber com es feien aquells plats que a ella li eixien tan i tan bé (no cal dir que encara no he agafat el punt que la meua àvia aconseguia ni de bon tros, contràriament al rossejat que ma mare fa, que cada volta li ix més bo!). Un daqueixos plats era el que hui us presente.

El rossejat o arròs rossejat és un arròs al forn típic de Torrent (l’Horta, País Valencià) i d’altres viles de la comarca. Com el seu nom indica, aquest arròs  es rosseja, o sia, es fa ros, daurat, per damunt a causa de l’enfornada. És substancialment diferent dels altres arrossos al forn valencians. Com a marca característica, no es fregeixen mai els ingredients abans d’incorporar-los al forn, sinó que, com si fóra un putxero o olla, es bullen i després s’incorporen a una cassola de fang. Aquest fet fa que l’arròs no pare tan oliós.

Aquest és un plat típic de lhivern, no debades, és un arròs molt calòric. De fet, dues dates assenyalades on és obligat fer aquest plat a Torrent són el dia de Sant Antoni Abat (o del porquet), el 17 de gener, i hui ―3 de febrer―, Sant Blai, totes dues dates ben hivernals. En arribar aquestes dates els més menuts de la casa (i no tan menuts) ja estan expectants pel famós rossejat que ha d’ocupar els dinars de les festes esmentades.

Un dels records que em vénen al cap quan pense en aquest plat és com, encara hui en molts casos, les dones duien la cassola de rossejat al forn més proper a fi que el cogueren.

Fent honor a les meues arrels, he anomenat Rossejat aquest blog i, convidant-vos que el seguiu, us n’oferesc la recepta:



Ingredients per a quatre persones:

― ½ kg d’arròs
― ½ kg de costelles de vedella
― ½ kg de costelles de porc
― 1 pit de pollastre o de gallina
― 1 cuixa de pollastre
― ¼ kg de cansalada
― 2 botifarres de ceba (també se n’hi poden posar de carn)
― 2 xoriços (poden ser de tipus cantimpalo)
― ¼ kg de cigrons (prèviament posats a remulla)
― 1 carlota
― 1 xirivia
― 1 os de pernil
― sal

(per a les pilotes salades)
― 1 kg de carn capolada de porc
― 1 o 2 ous
― galeta capolada
― un polsim de canyella
― un grapat de pinyons
― pebre vermell
― sal

(per a les pilotes dolces)
― ¼ kg d’ametla mòlta
― galeta capolada
― sucre
― 2 cullerades de sagí
― canyella
― corfa de llima ratllada
― 1 rovell d’ou (opcionalment, també la clara)


Preparació:

Amb els ingredients indicats, feu les pilotes salades i les dolces (aquestes darreres es solen fer per Sant Blai) i reserveu-les.

Netegeu la carn i les verdures i poseu-les dins una olla. Poseu-hi també els cigrons que hauran estat a remulla una nit abans. Ompliu-la d’aigua i poseu-la a bollir (poseu prou aigua per a aprofitar el brou en acabant). Una vegada arrenque el bull, afegiu-hi les pilotes salades (no les dolces!) i deixeu-ho bollir tot a foc mitjà almenys dues hores. És recomanable fer-ho d’un dia per a un altre, així el brou s’amera de tots els gusts. Amb aquest procediment, una vegada cuit tot el contingut, tenim un putxero o una olla típica de les comarques centrals valencianes.

En una cassola de fang, més tost planeta de baix, poseu-hi l’arròs i escampeu-l’hi uniformement. Damunt coŀloqueu-hi la carn, els embotits, els cigrons, les pilotes salades i ara també les dolces.

Preescalfeu el forn de 180º a 200º una estona abans. Vesseu el brou bullent dins la cassola de fang, remullant pertot arreu. Tot seguit introduïu la cassola dins el forn calent i deixeu-la fins que es coga l’arròs ―ha de quedar eixut― i fins que per dalt es rossege (per això, el nom del plat!). En un forn mig potent pot estar a punt en 30 o 40 min.

I bon profit!



P.S.: Obert és el debat (sobretot als torrentins) per a aclarir si el buloquet ―pense que hauria d’escriure bloquet― no és més que una pilota salada feta a una carnisseria o si el segon dia de Nadal és tradicional o no fer rossejat per a dinar. Dieu la vostra!


Altres denominacions no normatives: rosechat, rossejat, rosejat, rossechat, rosetjat, rossetjat, rossejat.
COMPARTEIX-HO:

19 comentaris

Ricard ha dit...

Ei, hui és deure patriòtic de tot torrentí menjar-se una bona cassola de rossejat -una per a cadascú XD-. I també esmorzar -i berenar- gaiato, hehe.
M'agrada molt la traça que fa la cassola de la foto. N'hi ha més pilotes que grans d'arròs! XD
Ara, hi ha una cosa amb què no estic d'acord: pilota dolça SEMPRE! Al putxero i a l'arròs. Es comença per no posar pilota dolça i s'acaba per ser picanyero!!! XD
Pel que fa al buloquet és cosa complicada, perquè en cada casa la pilota ix d'una manera. Sense anar més lluny, les pilotes dolces que fan les meues iaies -de pare i mare- no s'assemblen en res. Ningú no diria que es tracta del mateix!
Ah, i com ix en la fitxa, és cert: "buloc" es diu molt no només en el sentit "culinari". Una frase molt típica és "això està fet un buloc". El que no sabia és que era cosa torrentina...
Ara, calcule per on va la teua proposta d'escriure "bloquet", però no la trobe prou justificada. L'arròs és sagrat!, hehehe
Salut!

Massitet ha dit...

Hola Xavier!
Benvingut al món blocaire! La veritat és que em fa molta alegria trobar un bloc escrit per un valencià i que ho fa en la nostra llengua.
Suposo que ja ho saps, però no en som massa d'aquests!!
Et seguiré amb molt d'interès, ja que el meu coneixement de la cuina valenciana està molt restringit al nord de Castelló. I el teu bloc, tota una declaració començant per nom i passant pel primer post, promet molt!!!

Una abraçada i endavant les hatxes!

Tòfol ha dit...

Xavieret!

I si ara faig de mallorquí o de català... Però l'arròs no es cou en 20 minuts? Quant de caldo li tire a l'arròs? El doble que d'arròs? Menys perquè tarda massa en evaporar-se? Perquè supose que per als torrentins, l'arròs també ha d'estar al punt, no? Si no, quina empastrada ;)

Xei, fora conyes, molt bé, jo també t'aniré seguint!

Una abraçada.

La cuina vermella ha dit...

Benvingut, i molts d'èxits!!!

Francesc ha dit...

Benvingut al món dels blogs. Et desitge molts d'èxits. ;D

Margarida ha dit...

El que no es pot negar és que aquest rossejat és un plat "amb força", per la quantitat d'ingredients que porta. Gairebé no es veu l'arròs!

Benvingut al món dels blocaires!

Doña Masita ha dit...

A ver si lo escribo bien: Felicitacions per l'obertura del teu bloc, molt d'èxit.

Doña Masita
http://www.donamasita.com

Gemma ha dit...

Bebvingut a la blogosfera gastronòmica!!
Ànims, ja veuràs com és molt divertit :)
Ens seguirem llegint!

Xavier ha dit...

Ricard, gràcies d’estrenar el meu apartat de comentaris... De veres espere que t’aprofitarà aquest blog amb vistes a créixer els teus coneixements culinaris. Això sí, no puc estar més en desacord amb allò de la pilota dolça dins el putxero! S’hi diluiria! ;)

Massitet, de quina comarca ets? Supose que quan deies el nord de Castelló no et referies a una barriada de la ciutat del Fadrí...?
I sí, no en som molts del sud, però la faena està per fer! Ens llegim!

Tofoleu, vejam quan comences aqueix blog que tens per enmig... a mi em tindries de fidelíssim lector. Despús-ahir aní a apuntar-me a ball de bot però m’hauré d'esperar a l’abril perquè ja havien començat...

Ah, si tens un forn amb foc fluixet, millor que poses un poc menys del doble d’aigua per a cada part d’arròs! Jo ficava el doble en el meu i no eixia una mica covadet! ;P

La cuina vermella (com et diuen?) i Francesc gràcies pels desitjos de succés!

Margarida, sí, és nota que aquest rossejat el férem amb tot el que sobrà de l’olla de Nadal, ah?

Doña Masita, ho heu escrit perfectament! M’encanta la vostra recepta mexicana. D’on escriviu?

Gemma, ja saps que estic molt agraït per tots els consells que em donares per l’Slide, etc. Per a arribar a l’eminència del teu blog em resta un bon camí! ;)

Queti B. ha dit...

Com diuen els blocaires que se m'han avançat, benvingut i bon profit!

Doña Masita ha dit...

Moltes Gràcies Xavier. Te escribo desde Los Angeles.

Un abrazo

Miss Nono ha dit...

ei! moltes felicitats pel bloc i benvingut!
déu ni do el rossejat tot el que porta! té una pinta deliciosa!
m'ha agradat molt el text :)
esperem moltes receptes!
una abraçada

ELS PEIXOS ha dit...

Benvingut en aquest mon de blocaires!!!!
i per ser que ets bastant nou ...ho has fet ..Perfecta!!!
Moltes felicitats!!!

Xavier ha dit...

Doña Masita, que estic de content que em llegiu de Los Angeles estant! Quin luxe!

Miss Nono, gràcies per tots els consells! Ara ens podrem seguir mútuament!

Els peixos, gràcies! Crec que aprendré força amb el teu blog! ;)

Artur Josep Martinez ha dit...

Benvingut al mon blocaire Xavier. Per allò que preguntaves de si el rossejat es fa a Paiporta, et diré que no, i tampoc a Picanya (que fa molts anys era terme de Torrent) d'on és la meua família. A Picanya fan una cosa pareguda que es el putxero de la Sang, però sense posar-li l'arròs.
De totes formes el rossejat no m'és desconegut, treballe a Torrent i alguna volta l'he tastat. Per cert hi ha un restaurant a Torrent que crec que l'ha patentat, menut rebombori es feu al poble!!!
Ves eapai no et clave una demanda :)

Massitet ha dit...

Hola xavier!
Rellegint el post he vist que em preguntaves de quina comarca sóc. Sóc de Vinaròs, del Maestrat.
Tens tota la raó en això de l'arròs al forn: el que fa ma mare no té res a vore! Per exemple, fregim la carn...
Ara, el que té menys a veure és el teu i el nostre rossejat: de Castelló cap a dalt és un arròs sec de peix! ;-)
Per tant, natros no posem pilotes al rossejat!! jajaaja

Salut!

Amparo Peiró Matarredona ha dit...

Hola! On puc dinar en Torrent un bon rossejat??

Amparo Peiró Matarredona ha dit...

Hola! On puc dinar en Torrent un bon rossejat??

Xavier ha dit...

Bon dia, Aamparo,

Pots trobar el rossejat en algun menú del dia dels bars i restaurants de Torrent (el dimecres en La Bolera o La Rueda). Solen ser rossejats discretets, però no per això menys bons. El dia de Sant Blai molts restaurants n'ofereixen, però just va ser fa dos setmanes!

© Rossejat | Tots els drets reservats.